[Per Joan Brunet i Mauri, periodista]
A mesura que posem anys a les nostres vides, passa sovint que qualsevol efemèride ens pot evocar dies i fets pretèrits. Deu ser per això que a partir de la commemoració dels deu anys de la mort del ciutadà i primer alcalde democràtic de Sabadell després del franquisme, Antoni Farrés, em vaig sentir empès a desempolsar l’arxivador que descansava en una de les prestatgeries del meu estudi que contenia les carpetes personals de quan, durant la primera legislatura d’ajuntament democràtic, vaig encapçalar el servei de Publicacions i Informació de l’Ajuntament. De totes les carpetes, una em cridà especialment l’atenció. Era la que estava identificava com a Sabadell proposa. 15 de setembre – 5 d’octubre del 1981. La vaig obrir. Dins, un munt de notes, papers i dossiers sobre aquell projecte de participació ciutadana que durant tres setmanes va fer que la vida local girés al seu voltant i que personalitats nacionals i estatals visitessin la ciutat per prendre part en alguna de les conferències, tertúlies i taules rodones programades. L’objectiu del Sabadell proposa (experiència que formava part de la campanya impulsada llavors pel Consell d’Europa pel rellançament de les ciutats en crisi) era el de debatre sobre el futur d’una ciutat industrial com la nostra, que patia els efectes d’una crisi econòmica i social profunda.
Durant els dies en què en dos espais ben diferenciats del desaparegut vapor de Can Borràs –avui, escola Creu Alta– es desplegà el projecte participatiu, les instal·lacions de la vella indústria tèxtil van ser punt de trobada obligada per als principals actors polítics, sindicals, econòmics i socials de la ciutat. Un dels espais (a l’interior del vapor) acollia la part expositiva del projecte a la qual el visitant accedia a través d’un laberíntic, estret i fosc túnel que simbolitzava el franquisme i la negror de la crisi, en què un vetust aparell de ràdio difonia fragments de programes de Radio Nacional de España de durant la dictadura. En sortir del túnel, el visitant entrava en una gran sala plena de llum on, sobre una maqueta, es plasmaven les propostes que l’Ajuntament sotmetia a la consideració de la ciutadania. En el segon espai (a l’aixopluc d’un antic envelat que s’havia aixecat al pati del vapor), les conferències, taules rodones, tertúlies i altres actes programats en ocasió de la mostra.
Segons les cròniques, pel Sabadell proposa hi van passar prop de cent mil persones, entre les quals se’n poden destacar, d’una banda, el president del Consell d’Europa, José Maria de Areilza, que va inaugurar l’exposició; els presidents de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i el president Jordi Pujol; l’alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván; el de Barcelona, Narcís Serra; el de Girona, Joaquim Nadal; el ministre d’Administració Territorial, Rodolfo Martín Villa; l’actriu Núria Espert; el periodista i escriptor Manuel Vázquez Moltalbán. De l’altra, els cantants i músics Antonio Labordeta, Manuel Gerena, Pere Tàpies, Quico Pi de la Serra, Rudy Ventura, Orquestrina Vallesana, Los Duendes…
Val a dir que Sabadell va ser l’única ciutat de tot l’Estat que participà en la iniciativa endegada pel Consell d’Europa i, com a curiositats, ressaltar que tant José Maria de Areilza com Enrique Tierno Galván arribaren a Sabadell en vols que aterraren a l’aeroport de la ciutat i que l’estrella de la mostra va ser un –llavors– modern ordinador dotat d’una base de dades amb capacitat de donar resposta immediata a qüestions locals d’ordre polític, econòmic i social.
De la mostra en va derivar l’execució de projectes de transformació urbanística de la ciutat de gran abast –Eix Macià, Parc Catalunya, sector plaça d’Espanya–, l’actuació integral de regeneració de barris perifèrics –Torre-romeu, Poblenou, Can Puiggener…– i, un any més tard, el cicle de debats sobre el futur econòmic de la ciutat promogut conjuntament per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç amb el títol de Sabadell, ciutat amb futur. Eren altres temps!
