Oci i cultura

Elena Gadel uneix la poesia i la música amb el seu espectacle “Desnéixer”

Elena Gadel durant el seu concert "Desnéixer" / VICTÒRIA ROVIRA

La llum tènue de la CavaUrpí accentua encara més l’ambient íntim que es respira a la sala de concerts. El públic espera sense pressa a la cantant i actriu Elena Gadel prenent una beguda mentre es posen còmodes pel concert. Una llum blavosa intensa il·lumina l’escenari fins que, tocades les deu de la nit, la sala de concerts s’enfosqueix i puja a l’escenari amb decisió Elena Gadel acompanyada del pianista Andreu Gallén.

El concert anomenat “Desnéixer” és, en realitat, una oda als poetes espanyols Federico García Lorca i Maria-Mercè Marçal. Poetes del segle XX que van marcar un abans i un després en el panorama artístic i que avui, serien homenatjats a través de la musicalització dels seus poemes. Així doncs, el concert comença amb uns acords al piano acompanyats després de la veu de Gadel cantant el primer poema convertit en cançó.

Els primers ritmes suaus acaben per donar a pas a d’altres més vius i acalorats que requereixen la presència de la percussió a càrrec de Toni Pagès, el violoncel d’Oscar Alabau, el saxo d’Albert Abad i el violí de Víctor Pérez. La música canta els versos de la poeta Maria-Mercè Marçal, revolucionaria en la seva època pels seus poemes eròtics. La música plena de ritme dansa a través dels versos de la poeta interpretant així la seva percepció de l’amor; un quelcom apassionat i desenfrenat. Llangardaix o Petxina són alguns dels poemes eròtics de la poetessa interpretats a ritme de tambors.

El concert arriba al seu epicentre amb la interpretació del poema que dóna nom al concert. “Desnéixer” és una paraula inventada per la poeta que uneix el significat de la vida i la mort; un mot tant innovador com encertat per a il·lustrar l’antagonisme d’ambdós conceptes. El violí és l’encarregat de començar amb la melodia de tònica malenconiosa. Gadel canta els versos de la poeta que parlen de les seves reflexions envers la vida després de ser diagnosticada del càncer que la portaria a la mort. Una de les parelles de la sala comparteix una mirada còmplice durant uns segons i s’agafa de la mà durant la interpretació del poema.

Els ritmes es refreden quan és el torn dels versos de Federico García Lorca ja que aquest, a diferència de Marçal, entenia l’amor com un sentiment irrealitzable. “Llagas de amor” és un dels poemes de l’autor que fa honor a la percepció de l’amor que no pot arribar a bon port interpretat amb ritmes ben marcats. A través de la unió de la poesia i la música, Gadel ha aconseguit posar en manifest allò que compartien els poetes: el desig i l’anhel de llibertat.

Comentaris
To Top