“Alegreu aquesta cara que no estem en un funeral. Hem guanyat”, exclamava Antoni Farrés sortint del despatx on havia seguit l’escrutini de les eleccions del 1987. Era la seva tercera victòria consecutiva i la segona majoria absoluta, aquest cop, però, ho havia fet sota una nova marca: Iniciativa per Catalunya (IC). Aquesta nova formació havia assolit 14 regidors, però n’havia perdut un respecte als comicis del 1983. CiU, impulsat pel pujolisme, es va convertir en la principal força de l’oposició amb 7 regidors –el setè va sortir a última hora de la nit–. El PSC va guanyar un altre regidor, per sumar-ne 6. Amb els vots d’aquests tres partits es deixava sense representació Aliança Popular (AP).
Iniciativa per Catalunya s’havia creat mesos abans, el febrer, aplegant el PSUC i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, als quals es va afegir el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). A Sabadell, aquesta nova coalició d’esquerres es presentava per primer cop, però amb un líder ben conegut que estava transformant la ciutat des de feia vuit anys. “La gent feia una aposta molt clara per Iniciativa, però sobretot per Antoni Farrés”, explica el número 3 a la llista d’IC, Sergi Calvo.
Victòria previsible
Malgrat les paraules d’ànims del guanyador de les eleccions del 1987, la victòria de Farrés era més que previsible. “No hi havia oposició ni descontentament”, recorda Calvo, que afegeix: “La gent tenia la sensació que es governava bé la ciutat i això feia que la campanya fos un pur tràmit”. L’única crítica que se li feia sovint, segons explica el que va ser regidor d’Educació i Comunicació, era que se l’acusava de “comunista”.
En tot cas, a l’oposició tenien assumit que era molt difícil fer ombra a la llarga figura de l’alcalde. Durant els dos primers mandats, l’Ajuntament havia prioritzat el reequilibri i connectar els barris per fer un model de ciutat. “Hi havia un consens ampli que s’havia de continuar amb aquesta feina, que tothom havia notat”, destaca Calvo. CiU compartia aquest treball del PSUC, però criticava que “s’havia deixat de banda el Centre”, assenyala Josep Milà, el número 3 de la llista dels nacionalistes a les eleccions del 1987. L’exregidor d’IC li replica: “Era necessari invertir més en els barris i això la gent del Centre també ho veia”. Sigui com sigui, Farrés era d’una família del Centre i “també arrasava”, admet Milà.
Poc espai, doncs, quedava per a CiU i PSC. Els nacionalistes guanyaven convencent les classes mitjanes i sobretot els pujolistes. La seva campanya, amb el lema Un equip de govern eficaç, volia demostrar que “l’Ajuntament s’havia fet gran i s’havia allunyat dels temes de ciutat, era poc eficaç”, afirma Milà. En el fons, tots els partits estaven d’acord en el que s’havia de fer. “La diferència era la manera de gestionar-ho”, indica l’exregidor de CiU.
Els socialistes, encapçalats un cop més per l’històric Simón Saura, esperaven assolir vuit regidors – impulsats per la figura de Felipe González a Espanya–, però es van quedar amb sis, un més que a les eleccions del 1983. Per això, la sensació per al PSC de Sabadell va ser agredolça.
El setè regidor de CiU
CiU va assolir el seu topall de regidors fins aleshores (7). L’anècdota va ser la manera com va arribar l’últim representant. Just quan estava a punt d’acabar-se l’escrutini, els nacionalistes van veure com guanyaven un edil. Això va permetre l’entrada de Maria Basté. Milà relata com havia convençut Maria Basté que entraria a l’Ajuntament i “ella em deia: Pep si tu m’ho dius, segur que entro, i al final va entrar i va ser molt emotiu”.
Aquesta va ser una de les notícies de la nit. També ho va ser l’absència d’AP, que havia perdut els 2 regidors que havia assolit en els últims comicis. De fet, només va aconseguir 3.154 vots. Aquests mals resultats també van ser celebrats tant per IC com pel PSC, ja que es tornava a confirmar que a Sabadell guanyaven les forces d’esquerra.
Aquestes eleccions obrien un mandat en què es va plantejar un tema estrella: la transformació urbanística de l’Eix Macià. També es va abordar el Pla General d’Ordenació Urbanística de la ciutat.
