Fridays For Future és el moviment social dels joves.
Per Ricard Estrada i Arimon
Aquest món nostre està revolucionat. Dic això perquè sembla que d’un dia per l’altre s’han començat a destapar estudis sobre el gran problema que representa l’escalfament global, ja sigui focalitzant els efectes sobre la biodiversitat de les espècies animals i vegetals, òbviament amb efectes sobre l’espècie humana, o bé prenent mesures, encara dins del marc de la retòrica més que en la presa de decisions reals, per tal d’alliçonar la població que quelcom fort està arribant i ens ha d’afectar en el nostre dia a dia, i això vol dir en l’economia, el consum energètic, la salut, la mobilitat, el model d’oci i negocis globals…
És en aquest context que cal destacar les recomanacions que ja fa anys el Club de Roma, concretament el 1972, va publicar amb l’estudi The Limits to Growth (Els límits del creixement). Un document de referència obligada per saber d’on venim i on ens trobem. Una altra cosa és per què hem arribat a la situació profètica anunciada, tot hi que el 2006 l’economista Nicholas Stern donava validesa a la previsió a través de l’estudi Climate change fight ‘can’t wait’ (La lluita contra el canvi climàtic «no pot esperar»). En aquesta cronologia no puc deixar de mencionar les reunions de l’IPCC (sigles en anglès del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) i el gran acord de París del desembre de 2015. Aquesta és la petita (gran) història del desastre ambiental, i ara resulta que quan es diu que això ja és irreversible, ho solucionem amb una declaració que en diem d’emergència climàtica.
Les autoritats que s’atorguen el lideratge de la lluita climàtica són bàsicament les dels estats i de les organitzacions internacional, però resulta que les emissions es produeixen en gran mesura a les ciutats i les zones urbanes tot i que les autoritats municipals hi tenen poc a dir, perquè les legislacions no acompanyen el lideratge de les alcaldesses i els alcaldes. En concret, les darreres eleccions municipals han aportat sang nova als governs municipals amb persones electes plenes d’il·lusió per gestionar el benestar de les persones, però, si més no a la campanya electoral, s’ha sentit debatre poc sobre la problemàtica ambiental, o almenys el debat no ha estat en un lloc preferent. Això no és nou i cal reconèixer l’esforç d’alguns dels electes per entrar a parlar d’aquests temes, fins ara propi d’especialistes.
El canvi climàtic, però, ja és a la conversa habitual de les persones i això és quelcom interessant si volem reconduir la situació o, si més no, minimitzar-ne els efectes. El que no està encara assumit és qui posa el picarol al gat, és a dir, si ho ha de fer el govern de l’Estat, el govern de la Generalitat o bé ho han de fer les diputacions i els ajuntaments. O tots separadament o tots a l’una? Una qüestió que no és menor, ja que els interessos dels uns i dels altres acostumen a ser diferents i les visions i els remeis també són diferents. D’aquí ve la necessitat de posar ordre i comprensió, perquè aquesta és una «causa general» en la qual cal posar mesures, i moltes d’elles seran poc populars, perquè caldrà fer canvis en les maneres de fer que hem tingut fins ara.
I per això cal preparar la població i dialogar amb ella sobre aquest nou maldecap que se li esdevé, perquè amb declaracions governamentals i estratègies i plans de gran abast no n’hi haurà prou, malgrat que puguin ser instruments necessaris però no suficientment efectius, atès que sempre cal posar pressupost i legislació o ordenances municipals que modifiquin hàbits i comportaments i això requereix temps i moltes ganes de voler entendre’s, tant en l’àmbit polític com en l’hàbit de la societat civil (gremis, comunitat educativa, entitats ambientals…). La dita transició energètica, l’economia circular o l’energia verda són alguns dels camins establerts, però a l’alçada dels esdeveniments que tenim són mesures laxes per afrontar el nou paradigma de les coses ambientals —al meu entendre—. És necessari emprendre una bateria de mesures coordinades, tant en l’àmbit local com en el general, per frenar i després recompondre la millora del medi (l’aire que respirem, l’energia que consumim, la mobilitat que tenim, el consum d’aigua o de sòl, el model urbanístic, la seguretat alimentària, o fer front a les causes de les malalties emergents).
Les ciutats són el lloc on viuen les persones i els ajuntament hi hauran de dir la seva. Aquest fet és clau per afrontar el canvi necessari per gestionar el benestar de la ciutadania. Les alcaldesses i els alcaldes hi tenen molt a dir i a fer.
Fridays For Future és el moviment dels joves del nord d’Europa però a Sabadell, i a altres ciutats de la Catalunya metropolitana, ja és una realitat. Veurem com evoluciona la consciència de tota la ciutadania i la resposta positiva de les autoritats democràtiques. Que sigui ben aviat!
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
