Ciutat

La tradició més gitana: colors vius, la prova del mocador i molta festa

Una pluja de ‘peladillas’‭ ‬tenyeix el barri de la Planada de Sabadell, que balla al ritme de bulerías i palmes flamenques. És un dia marcat al calendari de la comunitat gitana, un col·lectiu molt gran a la nostra ciutat, amb pràcticament 10.000 persones. Les seves bodes, tal com indica Manuel Heredia, president de l’Associació Gitana de Sabadell, són la identitat del poble gitano, una tradició que s’ha perpetuat al llarg dels anys. Aquest cop els protagonistes són la Rafi Amador, una jove de 16 anys i el Toti Díaz, que en té 18, que ens han convidat a deixar testimoni del seu enllaç.

Una prioritat

Darrere dels aparatosos vestits cuidats detall a detall, les pomposes (i pesades) corones que recullen els pentinats i els convits multitudinaris –sense límits, de fet–, s’amaga una llarga tradició mil·lenària que suposa un esforç econòmic “molt rellevant” pels familiars. “L’esforç econòmic val la pena, el valor sentimental que té aquesta unió és incalculable, estem molt il·lusionats”, expliquen les àvies del nuvi, la Juana i la Charo.

De fet, pel casament d’en Toti i la Rafi, més de noranta persones de les dues famílies que ara s’uneixen van estalviar durant dos anys per poder celebrar-ho com dicta la tradició: amb tota mena de detall i luxes. “Som persones molt humils, però els nuvis mereixien un casament digne”, explica l’Antonio, avi d’en Toti. I és que no es concep un casament gitano sense convidar a tota la comunitat.

Els convidats dipositen diners al vestit de la núvia / Victòria Rovira

I, a diferència de la resta d’unions matrimonials, no fan llistes ni demanen diners als seus convidats. “Bé, posem diners dins el pastís si volem agafar-ne un tros”, explica el Vicente, un dels familiars. “Bé, i si no, també”, riu. O, en el cas que ens ocupa, també al vestit.

L’honra i la virginitat

A la casa de la núvia s’hi respira gaubança. A poc a poc arriben familiars, amics i algun veí curiós per descobrir la tradició gitana. Els homes esperen impacients al carrer celebrant l’enllaç. Mentrestant, les dones acaben de fer-se els últims retocs de maquillatge a casa de la núvia esperant l’arribada de la juntaora, peça clau en el ritual gitano. Es tracta de la persona encarregada d’avalar la virginitat de la jove. I amb ella, arriba el moment que dona identitat a les bodes gitanes: el ‘yeli’, més conegut popularment com la prova del mocador.

Les llegendes urbanes diuen que la prova és dolorosa i ha de sortir sang. No obstant, des de la Fundació Secretariat Gitano es neguen els rumors i expliquen que en cap cas és necessària la sang com a prova de virginitat. “La  juntaora sap si la noia és verge o no, la taca és un flux rosat”, explica l’Antonio Díaz, secretari de l’associació.

Festa després de la prova del mocador / Victòria Rovira

Quan la juntaora va arribar, la Rafi estava nerviosa, la calor i l’emoció del moment ho justificaven. I també les més de vuitanta dones que es van aplegar a la sala. La tradició marca que s’han de recollir tres taques al mocador que mostrin el trencament de l’himen, l’afirmació de la puresa.

Olé, tres brillantes han ‘salío’”, festejaven les gitanes presents un cop feta la prova amb èxit. Aleshores, la sala va inundar-se en plors mentre d’altres dones cantaven “ha sacao’ el pañuelo como la vírgen del alma, y  yeli, yeli, yeli”, entre d’altres càntics tradicionals. “Aquí tenim la seva honra, és un moment molt important per nosaltres”, explicava la seva germana gran.

Al carrer, els convidats victorejaven la seva virginitat. ‘Qué guapa está la novia, olé y olé y olé’, mentre feien ballar els nuvis i els banyaven en una pluja de les tradicionals peladillas, un dolç molt típic de les festes gitanes, símbol d’alegria.

Els familiars havien carregat una furgoneta amb mig centenar de caixes d’aquesta llaminadura, que es van repartint durant tota la jornada festiva. Tant és així que les cases del nuvi  i el de la núvia van acabar inundades de colors.

Mil i un colors

Les vestimentes acolorides, algunes d’elles de tonalitats fluorescents, les plomes i el brillant és el complement principal d’aquestes celebracions. La núvia es vesteix amb diverses peces durant el seu dia.

La Rafi va començar el seu casament amb un vestit de dues peces decorat amb centenars de margarides grogues, un conjunt que es va canviar un cop celebrada la prova de virginitat amb el tradicional (i imponent) vestit blanc, representant la puresa de la gitana.

/ Victòria Rovira

Ja a la sala, on té lloc la festa principal, la núvia va tornar a estrenar vestimenta, aquest cop, elegant però més còmoda per poder ballar i cantar a dojo amb el més de mig miler de convidats. Abundància, diversió i tradició a grans dosis fins a les cinc de la matinada.

GALERIA: Així és una boda gitana

Comentaris
To Top