Oci i cultura

La vida després de les FARC

El film ‘Voces de Vereda’, impulsat per la Lliga dels Drets dels Pobles, explica l’estat d’abandó d’algunes comunitats després del procés de pau

Fotograma del documental Voces de Vereda, que ha estat filmat totalment en blanc i negre / CEDIDA

“Mentre segueixi havent-hi gana, necessitat i pobresa, mai s’acabarà la guerra”, diu mirant a càmera un camperol colombià. Decebut, explica com la pau assolida entre l’estat i les FARC ha suposat millores, però també retrocessos per a molts colombians. Tot i que la violència armada ha desaparegut de gran part del territori, el govern ha oblidat la gent de camp, assegura. Especialment a aquells que viuen en les zones que abans controlava la guerrilla.

Aquesta és una de les múltiples experiències personals que recull el documental Voces de Vereda que, precisament, busca donar veu als homes i dones oblidats del procés de pau a Colòmbia. Com els habitants de les veredas, les petites aldees de l’est del país. “Ens cal més ajuda del govern”, es queixa un altre dels entrevistats, “perquè jo, almenys no tinc res. Només tinc el dia i la nit per treballar. Necessitem que es fixin més en nosaltres. Nosaltres també som Colòmbia”.

Impulsat per l’ONG sabadellenca Lliga dels drets dels Pobles i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i amb el suport de la Beca DevReporter, Voces de Vereda va projectar-se el passat dijous 18 de juliol al vespre als Cinemes Imperial. L’acte va ser tota una presentació en societat del projecte i va comptar amb la presència d’un dels seus directors, el barceloní Santi Trullenque, i de l’activista colombià Edinson Cuéllar. Ambdós van participar en un debat amb el públic present a la sala.

Rescatant una Colòmbia oblidada

“Ens interessava veure com es desenvolupa la vida després de la guerra amb les FARC, ja sense la violència; i com s’implementa aquest procés de pau –que no deixa de ser fràgil– en una zona aïllada com les veredas”, explica Santi Trullenque, co-director del documental conjuntament amb Iris Aviñoa, ideòloga del projecte. La conclusió: el procés de pau ha suposat un canvi radical i positiu, però queda molt per fer. No és blanc o negre, si no més aviat una escala de grisos. Per això, remarca el co-director, el documental afronta el conflicte lluny de la ideologia, centrat en les persones, i posant atenció a la vida quotidiana.

A l’esquerra, l’activista colombià Edinson Cuellar. A la dreta, el co-director de Voces de Vereda, Santi Trullenque / VICTÒRIA ROVIRA

“És molt interessant que es rescati aquesta petita Colòmbia oblidada per posar sobre la taula discussions profundes com el tema del narcotràfic i el tema de la pau, que no es construeix amb acords signats sobre paper, sinó des del territori”, corrobora Cuéllar, advocat especialitzat en drets humans. Sense infraestructures ni alternatives econòmiques, reflexiona l’activista, els camperols es veuran abocats a la pobresa, al conreu de coca –ara prohibit– i potser també a la violència.

“Quan hi havia la guerrilla, la gran majoria de camperols es dedicaven al cultiu de coca”, explica Edinson Cuéllar, “segons un estudi que vaig elaborar amb una ONG, per cada hectàrea que un camperol conrea de coca, guanya uns 700 euros. En canvi, si sembra blat de moro, yuca, o qualsevol altre aliment, perd uns 300“. D’aquí, explica l’activista, que calgui oferir una alternativa econòmica a la població rural. I d’aquí, també, que cal millorar les infraestructures –la zona és selvàtica i de difícil accés– per permetre als agricultors i ramaders vendre els seus productes.

A més de Trullenque i Aviñoa, l’equip periodístic de Voces de Verda està format per Núria Jar, col·laboradora del Diari de Sabadell; i també per Sara Pardo, Cristina Masso i Alexandra Loaiza.

Comentaris
To Top