Ciutat

Marc Merino: “De petit col·leccionava les calcomanies que trobava als ‘Chettos’ per omplir-me el braç”

/ Marcel Fernández

Marc Merino (Barberà del Vallès, 1989) és una de les cares més conegudes del món ‘piercer’. Treballa a la Retro, l’estudi de tatuatges i pírcings més popular del centre de la ciutat. Té una mirada amable i somriu amplament cada cop que dona per acabada una frase. Amagada darrere més d’una quinzena de pírcings, dues dilatacions i desenes de tatuatges, deixa descobrir la seva història, la d’un nen que va créixer i es va adonar que la seva professió, aleshores informàtic, no el feia del tot feliç.

Com neix la teva passió pel món piercer?

De ben petit ja ho tenia clar, m’agradaven els tatuatges i les perforacions. Col·leccionava les calcomanies que trobava als Chettos i quan ja en tenia moltes per poder cobrir tot el braç aleshores se me les enganxava i intentava conservar-les el màxim de temps possible. Sento també fascinació pel món del tatuatge, però el món em va regalar el do de la matemàtica i la geometria, no estic beneït per a l’art.

Aleshores debies tenir ben clar que, quan creixessis, portaries tatuatges i pírcings.

No del tot. Vaig esperar-se fins als 20 anys a fer-me la primera perforació perquè, quan encara era un adolescent, entenia que “no era propi” de la meva edat. I també pel meu primer tatuatge.

Com arribes a l’estudi Retro?

Quasi per casualitat. En Poli, el tatuador i propietari de l’estudi, em va adoptar com a recepcionista fins que em vaig treure el títol d’anellador (o piercer, més conegut popularment). I, quan va quedar lliure la vacant, vaig incorporar-m’hi.

T’agrada?

La meva feina és molt delicada: tracto amb la salut i l’estètica de les persones i tinc molt clar que la higiene i el bon tracte amb el client és l’ingredient més important de la seva rutina. De fet, en aquesta dificultat veig la bellesa de la meva professió. És fascinant que les persones entreguin el seu cos perquè el decoris sense conèixer-te de res, em converteixo en el seu còmplice. Un acte de fe preciós.

I acabes fent amistat, oi?

I tant! Milers de sabadellencs, joves i no tan joves, han passat per les meves mans, i molts repeteixen! M’agrada entablir conversa i amistat amb ells, però el que més gaudeixo és fer feliç a la gent, regalar somriures.

T’has trobat en situacions delicades?

En gairebé una dècada treballant com a piercer, les he vist de tots colors: clients amb nervis i sense nervis, massa convençuts i no gaire. Per mi, la seguretat supera qualsevol desig i en això soc contundent. Arriba gent que ve amb idees esbojarrades, com una perforació a la pell que envolta l’ull, perquè ho ha vist a Pinterest o Instagram. I jo m’hi nego rotundament.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top