Són molts els sabadellencs que cada dia transiten per aquests espais del Centre, però pocs els que saben com era fa tres segles, quan la ciutat va deixar de ser rural, deixant el seu passat baixmedieval enrere i es va convertir en una pròspera ciutat industrial. Què hi havia a l’actual passeig de Manresa, al Passeig o al Racó del Campanar i què en queda?
A l’època moderna, Sabadell, gràcies a la indústria llanera i cotonera, va tenir un creixement econòmic i demogràfic que el va igualar amb altres ciutats europees i que, com a resultat, va portar una transformació urbana entre finals del XVII i principis del XIX. Bon testimoni d’aquest canvi en són les troballes fetes arran de diverses intervencions arqueològiques, primer entre del 2008 al 2010 i més tard el 2014.
Vista general de les excavacions al passeig de la Plaça Major / CEDIDA (ATICS)
En el primer cas, es tracta dels treballs de perllongament de la línia dels FGC i va afectar l’actual passeig de la Plaça Major i el carrer de Manresa. La segona actuació, arran del projecte d’urbanització del passeig de la Plaça Major i el Racó del Campanar. La responsable d’aquesta intervenció arqueològica va ser l’empresa ATICS SL.
Entre dues èpoques
Daria Calpena, que va formar part de l’equip d’arqueòlegs, explica que s’hi van documentar dues galeries subterrànies i tres dipòsits d’època contemporània, així com el basament del Monument als Caiguts. Aquesta darrera troballa, Calpena la considera de força interès tècnic. Pel que fa a habitatges, es van trobar els fonaments de les cases anteriors del Passeig i del Campanar.
Latrina d’una de les restes d’una casa
/ CEDIDA (ATICS)
No obstant això, una anterior actuació urbanística va fer desaparèixer el traçat dels carrers i illes de cases que havien ocupat aquest espai en època medieval. Per aquest motiu, Calpena indica que “hi ha poques restes d’aquesta època, molt possiblement perquè quan construeixen les cases, a partir del XVIII, s’eliminen les restes de les anteriors”. Basant-nos en els resultats d’aquestes actuacions, les restes trobades són d’època moderna, coincidint amb el pas entre l’etapa preindustrial i la industrial. “Algunes d’aquestes restes ens parlen de motorització. Un petit motor per fer alguna mena de feina”, assenyala Calpena. Les cases eren estretes, amb el petit taller sota i l’habitatge al pis de dalt. Alguna vegada hi ha una petita cuina i es van trobar molts pous secs.
El primer pla urbanístic
Es constata que “era una ciutat densa i poblada. Ja havia fet el salt de ciutat agrícola a ciutat industrial”. També queda palès que la intenció dels responsables municipals d’aleshores era eixamplar els carrers, que com a altres ciutats industrials europees s’havien anat quedant petits. “És just la mateixa època en què en el centre de Barcelona aposten per enderrocar carrers sencers i transformar-los”. Però primer els calia saber què tenien, abans de decidir què fer-ne. Per això, el primer que van fer va ser un aixecament topogràfic de tots els carrers. Es poden veure les alineacions, aquest era el gran objectiu. Un urbanisme tardomedieval que cal convertir en urbanisme lineal. I això comporta enderrocar molts edificis.
Daria Calpena: “A vegades els arqueòlegs ens oblidem que la gent aprèn molt més amb les emocions”
El primer pla urbanístic, gràcies als documents que s’han conservat, és del 1847; i el Bàndol del Buen Gobierno és del 1854. Es tracta d’un programa d’actuació amb un seguit d’articles en què s’estableix com hauria de ser la ciutat, és a dir, les qüestions higièniques, les construccions, la nova ordenació, però també millorar-la sanitàriament i marcar costums. Calpena evidencia que les restes trobades van servir per donar vida a l’estudi. Però considera que cal donar-li també un relat: “A vegades els arqueòlegs ens oblidem que la gent aprèn molt més amb les emocions, que cal donar vida al que nosaltres descobrim. Posar una història rere cada descobriment, una història de veritat”.
Fons per al Museu d’Història
Un cop acabades les intervencions, les memòries i també les troballes van anar a parar al Museu d’Història de la ciutat (M.H.S.). Roser Enrich, conservadora del museu, explica que la documentació museística i els objectes trobats està en curs. Fins al moment s’han donat d’alta i catalogat 800 fitxes d’objectes. S’espera acabar amb aquesta documentació museística aquest mateix any. La quantitat de materials és ingent i tipològicament molt variada: terrissa, pisa, vidre, objectes de bronze, ferro, abasten tots els àmbits de l’activitat domèstica i tenen un ventall cronològic que va des del segle XIII fins al X.
Plat de ceràmica de pisa de producció catalana (segle XVII) / cedida: (M. H. S.)
De la seva banda, el també arqueòleg i tècnic del M.H.S. Genís Ribé recorda que les intervencions es van allargar molt obrint cada secció a banda i banda, “el que s’anomena arqueologia preventiva”. Ribé destaca que en cada una hi van intervenir diverses empreses, “però a la part final –sector Pedregar i Racó del Campanar– ho va fer l’empresa ATICS SL”. En la identificació d’objectes hi van intervenir diversos especialistes.
