JOAN REIXACH

Sabadell (marca registrada)

Si aquests dies fem cas als comentaris que els internautes escriuen a les publicitats de promoció turística que Turquia insereix a les xarxes socials, podem arribar a la conclusió que una part molt important d’ells ho aprofita per demanar, allà mateix, el boicot de productes i serveis del país dirigit per Recep Erdogan.

Aquest exemple introductori em fa entendre que el valor intangible de la marca d’un país o una ciutat es basa en els seus productes, turisme o cultura, i resulta relativament fàcil poder ensorrar el treball professional fet amb temps per unes decisions polítiques poc ètiques i violentes.

Dins el rànquing de països amb una millor marca hi ha aquells que han invertit, perseverat i lluitat pels seus sectors tradicionals. No ens ha d’estranyar, doncs, que relacionem, per exemple, els millors cotxes a Alemanya, la bona xocolata a Bèlgica o les sabates més boniques a Itàlia. No és casualitat, han invertit, arriscat i, en aquests casos, guanyat.

A la nostra societat, tradicionalment moltes vegades hem confós el fet de fer-se ric especulativament o mitjançant explotació industrial amb els creadors de productes i serveis fets de forma innovadora, local i enriquidora per a tothom. Mentre uns són ràpids d’assolir i enriqueixen alguns, els altres generen valor no només als empresaris i inversors, sinó que ho fan al territori i a la població, mitjançant la creació d’indústria directa i auxiliar, llocs de treball, orientació estratègica i benestar social.

Si ens fixem com la marca Sabadell ha canviat en els darrers 40 o 50 anys, veurem que els sectors productius on vam ser referents ja no hi són o bé han marxat totalment o parcialment de la ciutat, o ja no continuen amb la força del lideratge que van tenir. I parlo del tèxtil, de les finances, de la informàtica de gestió o del joc educatiu per a la mainada. Hem malgastat un prestigi que teníem.

A la darrera campanya municipal vam poder llegir un munt de programes polítics que amb més o menys fortuna tractaven els aspectes econòmics de la ciutat. Tot i les meves discrepàncies, m’agradava l’aposta de la Crida per una emprenedoria social al barri de Gràcia, o la fermesa política envers la marca Sabadell de Marisol Martínez, i el contingut programàtic de Lourdes Ciuró, molt treballat i estructurat, en què apostava per unir tot el talent i coneixement a l’anomenat Eix Gran Via (ESDi, Campus UAB, Taulí, Illa…), amb l’objectiu de detectar els estudiants i emprenedors amb nous projectes de futur i evitar que marxessin a altres municipis, creant un entorn acollidor, fent-hi arribar els inversors i generant llocs de treball de qualitat. I així entre tots, deixant sigles polítiques a banda en aquestes temàtiques, podríem intentar rellançar la marca Sabadell amb força. No és fàcil ni barat, però no es pot crear valor sense arriscar i invertir.

De la mateixa manera que fan altres organismes d’ajuntaments i comarques, més avançats en creació de projectes empresarials, hem d’entendre que una oficina d’atenció a l’emprenedor/empresari no és només un despatx de tràmits administratius on pagar impostos, gestionar burocràcia o llogar oficines, sinó que ha de ser una unitat efectiva dirigida per especialistes en l’inici d’un negoci en què ajudin de forma clara a fer créixer les propostes locals. I per altra banda, no esperar que vinguin els nous projectes, sinó posar-nos en estat proactiu i anar a buscar aquelles empreses de valor i inversions que puguin complementar el nostre cercle virtuós de coneixement i producció.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top