[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Soc partidari, de fet molt partidari, del canvi climàtic. Com diuen els professors de les escoles de negocis: cal que abandonem la zona de confort climàtic en què ens havíem situat. No pot ser que siguem tan avorrits i tan conformistes. Un dels efectes benèfics del canvi climàtic, sense cap mena de dubte, és que la capital catalana, la vella Barcino, quedarà situada sota el mar. Ja no hi haurà mai més barcelonins. I passarà a ser la capital de la nació catalana: Sabadell.
Sabadell té un gran avantatge: l’alçada. L’únic perill és que el mar pugi més de 200 metres i això ni els estudis més alarmistes no ho diuen. Tindríem una illa al davant, el Tibidabo i un fiord on ara hi ha el Ripoll. Una gran sort. Potser això sí, caldrà vigilar que el llac del Parc Catalunya no inundi les zones de copes de l’Eix Macià i es creï un canal tipus Venècia. Tenim l’avantatge que tot i tenir un canal amb barques, cap turista voldria venir a una ciutat que no té gran cosa. Les poques que tenim com l’edifici de l’antiga Caixa Sabadell on els seus gestors pretenen posar un Zara per treure-li el relleu que té. Imagino la cara de terror de Manuel Azaña en veure convertit el darrer lloc on es van reunir les corts republicanes espanyoles camí de l’exili (31 de setembre del 1938) en un local d’Amancio Ortega.
Imagineu-vos els maldecaps que genera el turisme a Barcelona, nosaltres no els patiríem pas. No hi ha perill. Els sabadellencs farem tot el possible per no deixar res digne de visitar.
Ha quedat clar a Madrid, a la cimera del canvi climàtic, que ningú pensa fer res de res. Per deixar-ho nítidament clar, trien per fer la cimera una ciutat que té l’alcalde més totxo de l’univers i que pretén acabar amb Madrid Central, un intent moderat de restringir la circulació i la contaminació. El mateix tipus de gent que a Barcelona vol acabar amb les superilles. I a la nostra estimadíssima ciutat passen els governs però ningú s’atreveix a restringir el cotxe privat a grans espais ciutadans com la Rambla.
En tot aquest acurat anàlisi només hi ha una pega, si contaminem l’aire que respirem i respiraran els nostres fills i nets, si contaminem l’aigua dels rius i dels mars, si contaminem les terres amb tota mena de productes tòxics, si fem fracking per tal que mai més es pugui cultivar res de res, Sabadell serà la capital de Catalunya, ja que Barcelona estarà sota el mar, però hi ha un petit detall que no he dit: no quedarà viu cap sabadellenc ni sabadellenca. Bé, de fet, ben mirat, la humanitat tampoc es perdrà res de bo.
