Era una assignatura i ha acabat sent una reivindicació: la del valor del conte en un format físic. Aquesta és la història d’El monstre Joan va a l’escola, conte escrit pel sabadellenc David Vila i Ros i agrupat en el seu recull Verba, non facta. Ara l’extreu del volum i el posa a l’abast de les alumnes de l’assignatura de Dibuix de 2n de batxillerat de l’escola Sagrada Família, on és mestre.
De fet, han estat les 16 estudiants, dividides en parelles, les que han il·lustrat les paraules de Vila i Ros. Laura Gorrea explica el procés creatiu: “Primer van fer els esbossos, després vam passar-ho a tinta i finalment vam pintar”. La seva companya Gemma Brunet afegeix que han enllestit les tasques en unes tres setmanes d’aquest octubre. “Hem hagut de mantenir una coherència estètica entre tots els grups en els quals ens hem dividit, a més de decidir la tècnica i els colors”, afegeix Brunet.
El resultat es va donar pas a un conte, i els beneficis de la venda (8 euros) es destinaran a iniciatives solidàries de la mateixa escola. El monstre Joan va a l’escola és un conte escrit per un fanàtic dels contes.
Així es descriu Vila i Ros. “És un gènere que m’encanta, en el qual has de dir moltes coses en molt poc espai”, explica l’escriptor. I arrenca una aferrissada defensa: “No és un gènere menor. I, de fet, la literatura catalana té una llarga tradició, amb Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Pere Calders…”.
Encara més. Cansat que li demanessin pel conte, ha preparat una xerrada ad hoc per reivindicar el valor del conte. “La literatura no és un divertimento, és una eina i serveix per intentar transmetre alguna cosa”, afegeix.
El monstre Joan va a l’escola, per exemple, fa pinzellades a favor de la diferència, que no ha de ser motiu de burla. “En temps de Vox, està més present que mai”, puntualitza Vila i Ros.
I també ha de superar la desafecció creixent cap a la lectura. “Bé, fa 20 anys que es diu que es llegeix menys, eh!”, matisa, rialler. Txell Gispert, coordinadora de l’assignatura, afegeix: “S’està perdent el llibre físic. Ara agafen el telèfon mòbil o la tablet i ho donen al nen petit”, diu, amb preocupació. “En canvi, amb el suport físic, que la lectura de paraules i mirar imatges a la vegada permet atrapar el primer lector”.
Un darrer dubte: quina proporció de pares i mares llegeixen encara un conte a la canalla, a l’hora de dormir?
