El director esportiu del CN Sabadell, Xavi Balaguer, fa balanç d’un 2019 marcat per la cinquena Copa d’Europa del waterpolo femení.
Novament, el waterpolo femení ha estat la gran alegria de l’any. Satisfet? En l’esport d’alt rendiment, només es valora guanyar o perdre, però al darrere hi ha una feina que va més enllà dels títols. Des que vam arribar, vam fer una sèrie de reajustaments per fer que aquest equip fos sostenible sense perdre el nivell i en aquestes dues temporades ho hem aconseguit: una final perduda als penals a Kírixi (Rússia) i la cinquena Copa d’Europa. Realment, per a mi, un dels grans èxits és que el pressupost de l’equip campió era d’un 25% menys que el de fa dos anys.
Com s’explica que del bloc campió no quedi ni la meitat de les jugadores? Per què es va deixar escapar talent? La nostra intenció era retenir-lo. Nosaltres vam fer les passes i propostes professionals per ampliar el vincle, però en el moment en què no reps feedback t’adones que la decisió ja està presa sense que tu no hi puguis lluitar gaire. Això se’ls ha de preguntar a elles, el motiu pel qual algunes han deixat un projecte guanyador i consolidat. Jo em quedo amb el compromís de les jugadores que sí que han volgut continuar, especialment, les que han passat per l’escola Santa Clara com la Mati o la Judith, entre altres.
La transformació ha passat factura: dos títols perduts, si bé és cert que s’ha aconseguit el pas per als quarts de final. El vigent campió està en disposició d’aixecar la sisena? En aquest primer tram s’ha vist clarament que l’equip no té el nivell d’altres temporades, però quan estigui conjuntat pot rendir al màxim tal com va demostrar, per exemple, davant el SIS Roma i l’UVSE Budapest. Som atractius en l’àmbit europeu i això és bon senyal. Hem de posar en relleu que classificar-se per als quarts no és fàcil i nosaltres hi tornem a ser. El missatge és clar: volem guanyar-ho tot, l’ambició és màxima.
Femení i masculí s’han intercanviat els papers aquest any. Sembla, però, que la temporada 2019-2020 el Club tornarà al seu lloc. És veritat que la temporada passada va ser de transició i vam acabar en una posició que com a entitat no ens tocava per història, però ara la cosa ha canviat. L’arribada del Quim [Colet] ens dona més que el d’un entrenador d’alt rendiment gràcies al seu coneixement cap al planter. Aquesta temporada hem demostrat que som capaços de configurar una plantilla jove amb talent –germans Valera i Óscar Asensio– que ens ha permès tornar a lluitar per la segona plaça i fer aquesta petita passa amb Terrassa, Barcelona, equips de la Copa d’Europa.
El president, Claudi Martí, sempre ha dit que vol guanyar una lliga. Quan es farà aquesta petita (gran) passa per fer ombra a l’Altètic-Barceloneta? Es destinarà part del pressupost del femení? Crec que el Club, amb el cor i el cap, ha de continuar en aquesta línia: no podem desvestir un sant per vestir-ne un altre. Club i waterpolo femení formen un binomi perfecte i si el preu per guanyar una lliga és carregar-te això, és un preu massa alt. Però això, en tot cas, és una pregunta per a la Junta Directiva. Respecte a la distància que ens separa del Barceloneta, dependrà de nosaltres i del que facin ells: ara per ara, si ells mantenen aquest nivell, és molt complicat. A hores d’ara, guanyar una lliga et situa en disposició de ser campió d’Europa.
Els resultats esportius estan molt bé, però la gran notícia ha estat la recuperació de la ‘Cata’ –Corró– i el retorn a la Divisió d’Honor. Com vau viure la recaiguda? Va ser un cop molt dur. Primer per ella, pel seu entorn i pel Club. La seva manera de portar-ho, amb positivisme, ha estat exemplar. Només amb l’operació en si, ja hi havia un risc del 15%. Afortunadament, però, tot ha anat molt bé i ja està nedant. Ha tornat amb molta energia i amb molts reptes bonics al davant. D’altra banda, és molt important com a entitat centenària que som tornar a la màxima categoria després de dos ascensos consecutius.
La natació treu el cap i la ‘sincro’ es consolida amb Emma García com a pal de paller… Som el club que més hem crescut d’arreu d’Espanya en els darrers cinc anys. A més, l’equip júnior es va proclamar campió d’Espanya Absolut per equips en la modalitat combo. Un bon senyal de la bona feina.
