Oci i cultura

Dues ciutats rivals, però més similars del que voldrien

Un terreny neutral: MercaVallès, on uns i altres s’amenacen amb carabasses / lluís franco

Si Gurb aterrés a Sabadell i després visités Terrassa, potser no notaria gaire diferència. I és que el marcià inventat per Eduardo Mendoza passejaria per dues ciutats molt similars en molts aspectes: dues gotes bessones en l’àmbit urbanístic, amb vestigis del passat industrial com naus i xemeneies a cada cantonada (potser més conservats a Terrassa), i barris perifèrics d’autoconstrucció dels anys 40, 50 i 60, que van alçar amb les seves mans (i durant els caps de setmana) aquelles primeres onades migratòries provinents del sud de l’Estat. 

D’aquí també prové la dicotomia entre el centre i els barris, que s’observa perfectament en el mapa de la distribució del vot electoral, els usos lingüístics i la distribució de les rendes.

Arraona vs. Egara

Els paral·lelismes són múltiples: Sabadell va néixer del poblat d’Arraona i Terrassa, d’Egara. Sabadell tenia la Zona Hermètica i Terrassa, la Rasa. Sabadell destaca per la temporada d’òpera, Terrassa, pel festival de jazz. I totes dues estan travessades per les línies de Renfe i dels Ferrocarrils, que en soterrar-se, van crear noves avingudes. 

Però també hi ha diferències. Terrassa va ser puntera en l’hoquei, amb el qual va guanyar el sobrenom de ciutat olímpica. I des del 2004, també és un Bisbat propi. En canvi, Sabadell té un (petit) aeroport i ha desenvolupat un poder comercial superior: El Corte Inglés, Ikea i els hotels van optar per ubicar-s’hi. A més, mentre que Caixa Terrassa va desaparèixer en el maremàgnum de les fusions, el Banc Sabadell s’ha erigit com un dels més potents de tot l’Estat.

‘SabaTassa’

Però podria haver estat molt pitjor. Com explica Jaume Barberà, col·laborador del D.S., ambdues ciutats podrien haver esdevingut una única metròpoli de més de mig milió d’habitants. Es tracta del projecte conegut com SabaTassa, l’excèntrica idea del dictador Francisco Franco per construir una tercera ciutat als terrenys de Torrebonica i Castellarnau i donar continuïtat urbanística a tota l’àrea. Finalment, però, van construir una altra ciutat als terrenys d’Elisa Badia, fent néixer un petit municipi amb la forma de la silueta de la península Ibèrica: Badia del Vallès. 

Però no tot és rivalitat. Per exemple, al món casteller no s’hi dona. La colla de Castellers de Sabadell té bon rotllo tant amb Minyons de Terrassa com Castellers de Terrassa. El secret? Que la rivalitat l’han desenvolupat amb la colla de Sant Cugat, i que l’origen dels Saballuts prové en gran part de la colla terrassenca. Els Minyons en van ser padrins.

I bé, si no esteu d’acord amb la tesi d’aquest article, no dispareu al pianista! Qui subscriu aquestes línies és basc i jura (i perjura) que no ha estat subornat per cap dels dons bàndols. A més, avui és Cap d’Any! Xin-xin!

Comentaris
To Top