[Per Josep Ramon Giménez, periodista]
Va passar a l’església de la Inmaculada Concepción de la barriada de Santiago y Zaraiche de Múrcia capital. El dissabte, dia 4, coincidint amb l’inici de les sessions d’investidura al Congrés de Diputats, un parent meu va assistir a la missa de difunts del pare d’un seu amic. Just abans de la darrera oració del ritual de la missa, el meu parent es va quedar gelat en sentir a dir al capellà: “No sé si sabeu el que està passant al Congrés de Diputats. Si Déu no hi posa remei, es formarà un govern de comunistes gràcies als pactes amb els enemics d’Espanya i amb terroristes assassins”. Alguns assistents es van quedar parats per la sorpresa, altres, com el meu parent, amb la sang congelada, però altres assentien. I el capellà va seguir: “Jo no soc de cap partit, però Vox és l’únic que defensa la unitat d’Espanya”. A continuació, va lloar el compromís de l’Església amb la política –interpretem la política de complicitat de l’Església oficial amb el franquisme i la dreta conservadora– i el paper dels Reis Catòlics, per acabar en una arenga cridant a la manifestació convocada per la ultradreta aquest diumenge passat a tots els ajuntaments d’Espanya. Les preguntes retòriques del meu cosí: “Es poden dir aquestes coses en nom de Crist? Si Jesucrist visqués en el nostre temps, s’acostaria a aquesta gent? Si Déu és amor, per què un capellà fa propaganda de l’odi a una església?”.
D’acord que molts altres capellans estan molt allunyats d’aquestes posicions profeixistes i amb ells, molts catòlics. Però, què poden fer per combatre l’ultraconservadorisme de l’Església oficial? Com poden combatre el poder allargassat de Rouco Varela instal·lat en l’actual president de la conferència episcopal, el cardenal Ricard Blázquez, que el mateix dia de l’arenga del capellà murcià mostrava la seva inquietud per un possible govern de coalició PSOE-UP i cridava a estar molt alerta i resar per Espanya, segons publicava La Vanguardia? I el seu segon, l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, encara li posava més drama dient en una pastoral que s’agenollava davant de tothom per demanar-los que resessin per Espanya a totes les esglésies de l’Estat. Està ben clar que els bisbes no acaben de pair que som un país aconfessional, que no se n’hagin adonat per les importants prerrogatives que segueix tenint l’Església catòlica. Tenen por, diuen, que s’acabin les classes de religió a les escoles, i una por ben fundada que hagin de revertir les immatriculacions indegudes a l’Estat.
No aprenen ni a cops de desercions de fidels. De què serveix que el Papa Francesc s’esforci amb missatges conciliadors i propers a les preocupacions de la gent, si després aquests jerarques de l’Església creen unes cadenes com la COPE i 13TV, alineades en el que coneixem com la caverna mediàtica, que es dediquen a atiar el foc anticatalà i a sembrar el que podríem catalogar com a discursos d’odi? El que preocupa és que no es qüestionin la perversió dels seus missatges, que estiguin convençuts que són veritablement cristians. Com també s’ho creien els tribunals de la Inquisició, que a més se li deia Santa. Quin perill la religió quan s’incrusta en el quefer dels assumptes polítics!
Així, el partit de la ultradreta, que em nego a dir-li pel seu nom, se sent reforçat més que mai, com els seus socis del PP i Ciutadans agafats de la mà en la cursa de l’insult barroer, de les amenaces apocalíptiques, de les mentides i difamacions i de l’apropiació d’Espanya, abraçant els mateixos missatges franquistes que van conduir a la guerra del 36. Hem vist que tampoc no han tingut gaire èxit les concentracions feixistes del diumenge, plenes de gallines i banderes inconstitucionals. Però em preocupa que, excepte els antifeixistes que es van plantar davant dels ultres a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i a algun altre ajuntament, a la resta de llocs poca presència han tingut els contraris a la ultradreta.
Per cert, els serveis de seguretat que diuen vigilar els discursos de determinats imams per prevenir el terrorisme islamista, no haurien de vigilar també els discursos d’odi de determinats eclesiàstics per prevenir el possible naixement d’un terrorisme cristianista?
