[Per Francisco Aranda, diputat del grup parlamentari socialista PSC-PSOE]
El 7 de gener passat, a la segona votació, 167 diputats i diputades vam votar favorablement a la investidura de Pedro Sánchez, candidat socialista, com a president del Govern. Una votació, com tot el ple d’investidura, marcada per l’enorme virulència expressada pels partits de dretes contra la legítima opció presentada pel president Sánchez, el govern de coalició amb Unidas Podemos.
Els 167 diputats i diputades que vam votar favorablement, ho vam fer en consciència perquè creiem imprescindible que Espanya compti amb un govern de progrés que faci realitat l’agenda social i política necessària per encarar els propers anys. Aquestes polítiques han de mirar els treballadors i treballadores, els pensionistes, els col·lectius més vulnerables, la transició ecològica, la lluita contra el masclisme assassí, i la creació d’un clima de diàleg que ens permeti abordar l’actual situació a Catalunya, des del respecte institucional.
Per això també cal agrair a qui, sense votar favorablement, va optar per no obstaculitzar la conformació del nou govern, l’únic govern possible després dels resultats electorals. Així, tot l’arc parlamentari d’esquerres, o bé va votar favorablement o es va abstenir, excepte la CUP que, amb les dretes, van configurar el bloc del no. Ens hauria agradat que tots els partits catalans haguessin optat per no obstaculitzar la formació d’un govern de progrés, però malauradament en alguns partits encara pesa més la seva agenda electoral.
La legislatura que ara comença ha de ser la legislatura de l’avenç social i la defensa dels drets. Estem davant d’una excel·lent oportunitat per posar sobre la taula una agenda social de polítiques destinades a la millora de les condicions dels ciutadans i ciutadanes. I és per això que esperem trobar les formacions progressistes a l’hora de parlar i negociar polítiques d’esquerres i socials.
La ciutadania espera que els polítics trobem espais d’acord. Les coalicions ens obliguen a dialogar i pactar. Ho fem a Sabadell perquè és un repte que no ens fa por i ens il·lusiona. Per això, els i les sabadellenques han de saber que l’agenda de la ciutat serà present a la legislatura amb reclamacions històriques de la ciutat, com són la construcció de la Ronda Nord i la millora del servei de Rodalies i la mobilitat general dins de la ciutat i cap a la nostra comarca.
No podem perdre de vista que malauradament, al Congrés, qui marca el discurs de la dreta ara mateix és Vox. Assistim al blanqueig de les tesis xenòfobes i ultra conservadores de Vox per part de C’s i PP, amb el seu silenci i amb el seu acompanyament en moltes de les seves formes. El centredreta ha desaparegut i en el seu lloc, la ultradreta ha ocupat tot el seu espai. De fet, moltes de les expressions emprades, atacs i desqualificacions posen de manifest que la dreta té un problema important amb l’assumpció de les derrotes i la conseqüent pèrdua de poder.
Ara toca diàleg, negociació i pluralitat territorial. Ara és l’hora del feminisme, l’ecologisme, l’educació i la universitat pública, dels drets dels treballadors i treballadores i de les pensions dignes.
He viscut amb emoció aquesta investidura i l’inici d’aquest nou període polític. Tenim al davant molta feina, però estem decidits a estar a l’alçada per fer realitat un futur millor en què poder desenvolupar el potencial industrial del Vallès, crear llocs de treball i impulsar polítiques socials i redistributives. Un futur, en definitiva, per aprofitar aquesta oportunitat històrica.
