Les llaminadures de la infantesa dels anys 90 han marxat mai? La majoria d’elles encara hi són. Només cal trepitjar una botiga de xuxes de barri i donar-hi una ullada: no només hi ha desenes de capses amb llaminadures a granel, sinó que les van amb embolcall encara són allà, especialment les de la casa Fiesta: el Fresquito, els xupa-xups Kojac, el Lolipop, la piruleta…
“No es venen tant com fa 30 anys, però no les hem deixat de tenir mai”, explica Maica Torres, al capdavant de La Bolle juntament amb el seu marit Antonio Rus. Tots dos han vist créixer generacions d’infants de l’Escola Pia, d’ençà que van obrir l’octubre del 1989, al seu local del carrer de Gràcia. “També és cert que abans hi havia un assortit menor de xuxes, ara és molt més gran”, afegeix.
Hi coincideix Emma Prats, al capdavant de la també mítica Gumins, a La Rambla: “Més que deixar-se de vendre, jo crec que han anat canviant d’estètica, i llavors no ens adonem que hi són”. Prats aprofundeix en la seva teoria: “Cadascú té al seu cap una imatge, una fotografia, de com era un Kojac o un Palote fa 30 anys. Però després cada marca canvia l’embalatge, per modernitzar-se. I llavors tenen una baixada”.
Quan el Sugus es va enfonsar
De fet, quan Sugus va canviar la seva estètica, es van enfonsar les vendes durant uns mesos. En tot cas, també hi ha hàbits de consum que van canviant. “Ara s’ha posat de moda el gust àcid. Com les claus àcides. Tot el que sigui àcid, els encanta”, diu Maica Torres. Prats ho corrobora: “És generacional. A mi, personalment, no m’agrada. És que és tan fort que no ho puc suportar”, diu, mentre li ofereix al periodista que en tasti una.
També ha arribat la tendència a no menjar gluten. “Abans no hi havia tanta ximpleria com ara, que si al·lèrgies, que si tal… Ara molta gent et demana que li deixis mirar la capsa, a veure quina indicació té”, explica Torres. “Els de Fiesta van ser els primers a avisar”, afegeix, tot i que la casa de més qualitat, a parer de Maica Torres, és Vidal (que comercialitza els melons, les mores, regalèssies…).
Les llaminadures (a granel o la unitat) també segueixen sent l’icònic emblema d’aquestes botigues. Les mores (amb sucre o sense) són les reines del top vendes. Li segueixen de prop els núvols, les coca-coles, els cors de préssec i els ous ferrats. No ha canviat tant, doncs. En canvi, altres productes associats a les botigues de dolços de barri sí que van a la baixa.
Les pipes, a la baixa
Les pipes, per exemple, és un producte que ja no es ven tant. “És clar, abans la canalla s’asseia a un banc i tiraven a terra les closques i ningú no els deia res. Però ara, si ho fan, els renyen”, explica Emma Prats. Els canvis socials també alteren, doncs, les vendes. O la conscienciació sobre l’obesitat infantil i el colesterol. Ara, fins i tot, la marca Fiesta llançarà al mercat una piruleta zero.
La brioixeria industrial també és (o era) una important línia de negoci. Però va a la baixa, malgrat que se segueixin venent Bollycaos i Donuts. Ara bé, ja no són del dia. “Abans ens els portaven en una safata sense tancar i el comercial passava cada dia al matí a deixar caixes i caixes grogues de Donuts, amb palmeres, xuxos i canyes de xocolata farcides de crema”, recorda, fent enrere la memòria. “Ara només porten Donuts i van envasats en plàstic. A més, el comercial només passa 2 o 3 vegades a la setmana”.
Poc marge de benefici
En canvi, els dolços i caramels amb algun tipus de joguina van a l’alça. “Li traiem poc marge de benefici, però fan efecte crida per a la canalla”, revela Torres. De fet, no és pas l’única queixa: “Ara ens envien tots els productes amb el preu marcat en el plàstic i així no podem fer la nostra estratègia de preus”.
Aquest és el dia a dia d’una botiga de llaminadures a la ciutat 20 anys després d’aquells llunyans 90.
