En la sèrie d’Esportistes sabadellencs a l’estranger, us expliquem l’atípica història de l’Anna Balada, una enamorada de la gimnàstica que està exercint d’entrenadora a les Illes Bermudes. Ha format un grup de nenes amb talent amb l’objectiu de participar en competicions internacionals.
Gairebé tothom coneix més aquest territori britànic de l’oceà Atlàntic pel famós Triangle de les Bermudes, on desapareixien misteriosament avions i vaixells. Doncs allà s’hi troba una sabadellenca, Anna Balada, des de l’1 de setembre del 2016 exercint d’entrenadora de gimnàstica esportiva després de viure múltiples experiències.
L’Anna, que ara té 36 anys, reconeix que amb 12 “no sabia què era això de la gimnàstica”. Una amiga del col·legi la va apuntar a classes a Can Marcet. De fet, a ella li agradava posar-se de cap per avall i enfilar-se per tot arreu. Al cap de poc temps, ja competia al Gimnàs de l’Eulàlia Castañé. “Vaig competir un parell d’anys, però el que m’agradava de debò era entrenar i ajudar a l’entrenadora amb les nenes petites”, recorda. Ja tenia ànima d’entrenadora.
Així es va anar forjant la seva història a l’ensenyament d’aquesta pràctica esportiva. Es va treure el primer nivell d’entrenadora amb la Federació. Això volia dir anar durant un mes d’estiu cada dia a la mítica Foixarda, a Montjuïc, per aprendre. “Les paral·leles i l’acrobàcia de terra és el que més m’agradava”, recorda. Va estudiar el Batxillerat Científic a l’Escola Industrial. “Com podras viure d’això?”, em preguntava tothom. “Això és el que m’agrada”, els hi responia. Ho va aconseguir. Va decidir estudiar el Grau Superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives a Barcelona i el seu expedient acadèmic va canviar radicalment. El 2005 va ser un any clau perquè va entrar a l’INEF Barcelona. Allà va tenir la sort de trobar un programa de gimnàstica excel·lent. “Vaig aprendre moltíssim com a entrenadora i també com a gimnasta”, subratlla.
A la Universitat es va especialitzar en Gimnàstica Artística femenina de Rendiment i just en acabar l’etapa universitària, va tenir la sort de començar a treballar com a tècnica al Consell Esportiu de Sabadell. Sempre vinculada a l’ensenyança de gimnàstica i tumbling. Després de 4 anys al Consell, “sentia que m’estava estancant. Havia estudiat ciències de l’esport i la ciència estava evolucionant i i jo no; aleshores vaig decidir fer un Màster de Rendiment Esportiu, Tecnificació i Alt Rendiment”.
La primera gran oportunitat
El director del Màster i director Tècnic de la Federació Catalana de gimnàstica en aquells moments, el Dr. Freddy Irurtia, li va oferir l’oportunitat de fer les pràctiques curriculars del Màster al CAR i això li va permetre entrenar gimnastes del Centre d’Alt Rendiment durant una temporada. “Llavors vaig sentir la necessitat de volar. Un dia em vaig posar davant l’ordinador i vaig escriure al Google ‘International gymnastics camps’. Em va aparèixer l’International Gymnastics Camp. Mare meva! Un campus d’estiu als Estats Units, la meca de la gimnàstica”, vaig pensar.
Decidida i valenta, va tirar pel dret i va enviar la sol·licitud de feina. Va anar tot bé -malgrat els seus problemes amb l’anglès- i la van contractar per treballar d’entrenadora al campus de gimnàstica més gran del món.
La gran aventura
Va tornar a Sabadell, però el maig del 2016 va rebre el missatge d’un amic. “Em preguntava si estava interessada a portar un gimnàs a les Illes Bermudes. Evidentment el vaig ignorar i vaig seguir treballant a Sabadell. Però em va picar la curiositat per saber on i com eren les Bermudes i vaig decidir que ho havia de provar”. Dit i fet.
Després de moltes voltes i amb el contracte per signar, l’1 de setembre del 2016, l’Anna arriba a les Bermudes. “El meu cap -l’amo del gimnàs- em va venir a buscar a l’aeroport i em va portar a la casa on viuria. Era un estudi a prop del gimnàs, d’uns 15 metres quadrats, un lavabo de 5 x 2 m i una cuina amb un parell de pots. Els primers 4 dies sense llum ni aigua calenta i dormint en un sofà llit. On m’havia posat”, vaig pensar.
Però al cap de dues setmanes ja tenia un compte al banc i vivia en un lloc decent. Després arribaria una moto per desplaçar-se i una assegurança mèdica. Al gimnàs ella era l’única treballadora. “Els pares i les nenes eren molt agradables, tothom volia ajudar”. De mica en mica “vam anar creixent -de 50 gimnastes a més de 300- i vaig fer una selecció de nenes amb talent per començar a crear un equip de competició. El Comitè Olímpic de Bermudes es va reunir amb mi i la idea a llarg termini és portar un equip de Bermudes a competicions internacionals com els Panam Games, Commonweatlh o fins i tot els Jocs Olímpics”. La temporada passada es va recollir el primer gran fruit. Per primera vegada a la història, l’equip nacional de gimnàstica de les Illes Bermudes va participar als Caribbean Championsships a Trinitat i Tobago. “Totes les meves gimnastes s’hi van classificar i van quedar segones per equips”.
Nova vida
El canvi d’hàbitat ha estat fort, però l’Anna s’ha adaptat bé. “És una illa molt bonica, amb platges paradisíaques d’aigua turquesa amb molts peixos i tortugues. Això sí, també és cara”. Diu divertida que el mite del Triangle de les Bermudes “està controlat. Tenim vols directes a Nova York -a 2 hores i mitja- Boston, Atlanta, Miami, Filadèlfia, Londres i Toronto”.
Els huracans són un dels principals problemes, entre juny i novembre. “T’avisen i et tanques a casa. És clau tenir reserves de menjar i aigua”. És feliç i gaudeix de la seva feina molt lluny de casa.
