La commemoració dels bombardeigs de Gernika va tenir lloc aquest diumenge entre mesures extraordinàries de distanciament, a causa a la crisi de la Covid-19. La presència institucional es va limitar a l’alcalde i tres regidors (en un gest insòlit, no hi era el lehendakari). I el dantzari (ballador d’honor) també portava mascareta.
Ara bé, allò que va ser invariable va ser l’eixordador renou de la sirena que, cada 26 d’abril, torna a sonar com ja va fer aquell dia de mercat de l’any 1937. Els projectils llançats per les aeronaus de la Legió Còndor alemanya van matar al voltant de 200 civils. I el quadre de Pablo Picasso, el Guernica, va acabar de convertir aquells fets en un símbol internacional contra el feixisme.
Uns fets que, des de l’any 2016, tenen una altra dimensió simbòlica a Sabadell. I és que va ser llavors quan investigadors van des- cobrir que la sirena que van fer sonar era de fabricació sabadellenca. Concretament, havia estat forjada als tallers de la fàbrica LESA (La Electricidad, SA).
Estampa de la foneria La Electricidad, al costat de l’estació del Ferrocarril del Nord, el 1920 / AHS
A principis de l’any 2016, un col·lectiu de la població de Gernika es va posar en contacte amb el Museu d’Història de Sabadell per informar que havien localitzat una sirena d’alarma que havien recuperat d’una antiga fàbrica d’armes (Astra), la qual tenia una placa d’identificació en què constava: La Electricidad, SA, Sabadell.
Amb aquesta pista, tècnics del Museu d’Història van arrencar una investigació en el fons de l’Arxiu Històric de Sabadell.
El resultat de la recerca confirma que la sirena de Gernika la va fabricar l’empresa sabadellenca LESA, molt probablement entre l’estiu i l’hivern del 1936.
