Publicitat
Josep Rof

Cultura, usura i coronavirus

[Per Josep Rof, enginyer industrial expert en innovació]

Diu el DIEC, en la seva segona accepció, que cultura és el “conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.”.

En general, a l’escola s’han après les tres primeres. Però, en el món actual, fa falta més cultura en les àrees de “qualsevol altra mena” per no ser un il·literat funcional: cultura financera, informàtica, etc.

Saber que Benito Pérez Galdós va escriure Fortunata y Jacinta, quins eren els reis visigots i quins són els afluents del Sil va molt bé com a cultura general. Aquesta és necessària, però ja no és suficient. S’ha d’aprendre des de petits temes com comptabilitat, informàtica, economia, emprenedoria, etc.

I ara enfoquem-nos en el tema economicofinancer, ja que tothom el fa servir contínuament, no en va tothom paga cada dia. És un tema bàsic i que, lamentablement, la gent domina poc.

Així et trobes amb empreses en què els petits emprenedors no saben calcular els costos dels productes. Llavors resulta que, en multitud de casos, com més venen, més perden. I tampoc saben tractar amb els bancs. Van a negociar malament i amb presses i, en el cas que els facilitessin un crèdit, els aplicarien uns tipus d’interès d’usura.

També hi ha professionals amb formació superior que gestionen projectes i que encara no saben les diferències entre facturació, ingressos, a compte, etc.

Publicitat

A escala individual, les famílies tampoc acaben de saber gestionar prou bé. A principis de mes gasten més del compte i, llavors, no saben com arribar a final de mes. A més, hi ha una allau d’ofertes amb crèdits fantàstics “per poder realitzar els teus somnis”. No sols els bancs, ara també les companyies telefòniques, els grans magatzems, etc. et bombardegen cada dia. Et diuen: “Només per tants euros cada mes”, i molta gent hi cau. Quan mires la lletra petita, resulta que et carreguen més del 15%.

I com que els recursos són limitats, moltes persones s’aboquen a pagar a crèdit amb les targetes perquè sembla fàcil i pensen que no “han de demanar res”. Però és que estan demanant un crèdit encara que no ho sembli. Heu mirat el tipus que apliquen? Doncs més d’un 20% quan l’euríbor està en negatiu. Només que estigués a l’1%, estaries pagant un 2.000% més que el valor del diner. Sí, un 2.000% més. Això és usura pura i dura, encara que legalment no s’hi arribi.

De fet, aquest nivell d’usura ha arribat a uns nivells estratosfèrics fins que els tribunals han dit prou! Així ho mencionava el Diari de Sabadell el passat de mes de març sobre una resolució del Suprem que deia que els tipus d’interès que aplicava la targeta Revolving de Wizink d’entre el 24,6 i el 29% eren usura.

Afortunadament, la canalla ja es comença a formar sobre aquests temes a les escoles amb el joc Finnelis, que ha estat desenvolupat per l’empresa sabadellenca Kidnelis, juntament amb l’Institut d’Estudis Financers. Comencem a anar per bon camí!

Però la realitat és que programes com Finnelis no tan sols són útils a la canalla, sinó que anirien molt bé, fins i tot, a moltes famílies i a petits empresaris. Molts dels elements que es tracten en el joc resulta que la gent gran tampoc els domina. Mai és tard per aprendre i ara, més que mai, aquesta formació serà necessària.

Perquè venen temps extremadament convulsos arran del coronavirus. Ingressos que han desaparegut, despeses i nòmines que s’han hagut i s’hauran de pagar, vendes que costaran de remuntar, impostos que ja veurem si deixen ajornar, etc. I en aquest estadi, la part economicofinancera serà crítica per a la pervivència dels negocis i les famílies. I ja ho sabem, en finances, com més cultura, menys usura.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top