136 avis en residències de Sabadell han perdut la vida durant l’epidèmia de la Covid-19. Segons ha pogut saber el D.S. de fonts judicials, la llista de morts ha crescut un 44,6% en el darrer mes. Després de superar una crisi inicial per la falta de metges, EPIs i tests ràpids, les residències han acumulat més defuncions per la Covid-19, i també contagis. El passat 23 de maig, encara hi havia 181 avis infectats només als centres de la gent gran de la ciutat.
A la llum de les dades, les residències s’han endut la pitjor part del virus. Un de cada deu usuaris (un 15% del total) ha mort pels efectes de la malaltia, segons les estimacions a partir de dades judicials. En altres paraules: la letalitat dins dels centres multiplica per cent els casos mortals entre la població general de la comarca (0,14% de decessos). L’afectació ha estat, però, desigual: el 80,1% de les víctimes es concentren en cinc de 42 centres de Sabadell.
El mapa mostra els contagis actius i les morts acumulades a les residències, per municipis (a data de 23 de maig) / A.A.
La capital vallesana, amb 181 víctimes, centra la majoria de casos mortals de la zona. Així i tot, els centres geriàtrics de Barberà del Vallès arrosseguen 57 avis morts per l’epidèmia, seguit de Palau-solità i Plegamans, amb els 42 decessos en la seva única residència. Cerdanyola del Vallès i Sant Quirze acumulen, per la seva banda, 41 decessos. Pel que fa als contagis, la situació és força similar: 154 casos actius a Barberà, 143 a Cerdanyola i 111 a Sant Quirze. Sentmenat és l’únic municipi de la rodalia de Sabadell sense infectats pel virus.
/ VICTÒRIA ROVIRA
Les denúncies de familiars i amics d’avis infectats i morts han creat dubtes sobre la gestió dels centres de la gent gran durant la crisi de la Covid-19. La Fiscalia de l’àrea de Sabadell i Cerdanyola ha ampliat les seves actuacions i ha obert fins al moment 24 investigacions preprocessals en l’àmbit civil i cinc diligències penals. L’objectiu és esclarir què va fallar perquè les residències es convertissin en el camp de proves del virus. La fiscal en cap de Sabadell, Neus Pujal, apunta que “en cap cas” es pretén fer una “causa general contra les residències”, sinó esclarir què ha fallat en el procediment. “Està en un punt molt embrionari. Volem entendre qui va donar les ordres en cada cas i si realment hi va haver un col·lapse”, assenyala Pujal.
Què ha fallat a les residències?
El punt de partida de la investigació sobre les residències es remunta a mitjans de març, quan l’epidèmia va arribar amb força i van sorgir els primers tocs d’alerta. El 5 de març, s’emet un protocol preventiu per a les residències i no és fins al 19 de març que el Ministeri de Sanitat emet una ordre ministerial en què delega les responsabilitats de les residències a la Generalitat. Des d’aleshores, Catalunya pot gestionar els centres de gent gran amb el seguiment i la derivació de casos greus, i la presència de personal sanitari, entre d’altres.
/ VICTÒRIA ROVIRA
Un dels objectius de la investigació és entendre els passos de l’administració en cada moment. Es vol saber fins a quin moment es va optar per tractar els avis en els mateixos centres geriàtrics o quan es van començar a derivar als hospitals, i quan es va enviar el personal sanitari dels CAPs a les residències.
A banda de la gestió administrativa, hi ha moltes altres incògnites: si la crisi a les residències va respondre al col·lapse hospitalari, si es van seguir totes les recomanacions i sobretot: si es van posar tots els mitjans per salvar vides. En aquest sentit, alguns familiars sostenen que es van donar cures pal·liatives i no fàrmacs contra la Covid-19.
Si hi va haver errades, es vol determinar si la responsabilitat de la gestió recau en les residències, en l’administració, en totes o cap de les parts, o potser en el mateix caos generat pel virus. “Com a societat vam tractar la gent gran de forma molt cruel. Les residències demanaven ajuda. No arribaven tests, ni respiradors… ni els metges”, assenyalen fonts judicials.
