JORDI SERRANO

Coses que costen pocs diners

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Aquests dies de confinament per fi podem tornar a anar pel rodal –he après que no es diu rodals–. I crec que hi ha un munt de petites coses que es poden arreglar que no costen gaires diners i que farien que l’entorn de la ciutat fos molt millor. A veure quantes caben en aquest article. Si vas de Can Puiggener a Togores, et trobes que un tros de camí en realitat passa pel mig d’unes barraques de neopagesos plens d’uralites i somiers. Un lletreret i revisar el camí no costa gaire.

En tot el camí que va fins al viver, vas pendent que la gent no t’encomani el virus però el perill real és que les bicicletes no t’atropellin. A més, es posen per tots els senders que hi ha. Cal una campanya de posar multes ja. Un cop arribes al viver, tots els camins estan tallats per les antigues tanques que, per tot arreu, va posar al seu moment el Barata en la monumental baralla amb Farrés. I si ho arreglem ara?

La Casa del Canonge, que va ser propietat del creador de l’Himne de Riego, li convé consolidar els murs i fer una proposta d’intervenció de paisatge urbà. D’allí surt el sender cap a Togores. Fa uns deu anys que està oficialment tallat. Una esllavissada fa que ho estigui. Periòdicament hi posen rètols. El cert és que amb aquests anys un pontet s’està esberlant. El que en el seu moment era una intervenció d’un fuster de tres hores –només hi havia una fusta que s’havia corcat–, al final caldrà canviar el pontet. 10 anys per arreglar el camí? Per si no n’hi hagués prou, hi passen mil bicis cada dia. Els ho dic i em responen de mala manera, fins i tot em pregunten on ho diu. I els responc: a les ordenances del rodal! Ni cas.

Publicitat

El darrer tram d’aquest camí està molt desgastat per l’erosió agreujada per les bicis. Van fer un esvoranc tan estret i profund que ara ni poden passar bicis ni les persones, si no és que et vols trencar el turmell. Alguna ànima caritativa hi ha posat branques per impossibilitar el pas.

Un cop a Togores, la gent urbanita es fica pels camps sembrats i hi deixa que els gossos hi corrin. Vaig esbroncar uns excursionistes i també em van fer mala cara. Un dia me la trencaran. Potser es podria demanar a la propietat que arregli la seva tanca, fa anys que fa pena. Per arreglar la tanca amb poca cosa n’hi hauria prou. Però amb quina legitimitat l’Ajuntament li pot demanar a un ciutadà que faci el que ell no fa? A causa de la gran quantitat de gent que hi passa, es podria fer una tanca vegetal i blindar els camps.

Caldria per fi que quan es pugui s’arregli el Torrent de Colobrers danyat, aquest sí, fa quatre dies pel Glòria. Hi ha tres pontets danyats, tampoc n’hi ha per tant. Deveu pensar: i tu com ho saps si està prohibit passar-hi? Doncs perquè m’ho va dir un que sorprenentment en sortia. La setmana que ve més coses que es poden arreglar amb molt pocs diners.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top