Si esteu llegint el diari a una terrassa, és probable que ara mateix us estigui pegant el sol. No hauria de semblar estrany a dia d’avui -20 de juny-. I tanmateix, ho és. Hem viscut una setmana de ruixats. Encara més: Tot el juny de pluges. A més a més, era la continuació d’una primavera plujosa. Tant és així que a Sabadell ja ha plogut, des del gener i fins ara, el mateix que durant tot el 2019. I un poc més: El 110%. Si el 2019 van caure aproximadament uns 500 litres per metre quadrat (segons dades de Meteo Sabadell Sud), ara en portem uns 550.
Així que tothom està perplex. Se sent en les converses de cafeteria. Quan acabaran aquestes pluges?
Però tenim una bona notícia: Ja. La resposta és que acaben ja, probablement aquest mateix cap de setmana. Penseu en dimecres i dijous: Han estat els darrers dies d’inestabilitat. Segons Aleix Serra, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), es preveu que les temperatures començaran a pujar, situar-se a la mitjana que tocarien per aquesta alçada de l’any. “A partir de diumenge comença un escenari molt diferent”, afegeix Sarri. “Coincidint amb el solstici, tindrem dies estiuencs i sense ruixats”. Tant és així que s’espera que el termòmetre s’enfili als 30 graus tant per la revetlla com pel dia de Sant Joan.
Sense platja, fins ara
Així que si fos un Playlist, passaríem de la cançó Flor de primavera (La Trova Kung-Fú) al tema Estiu (Zoo). I podrem anar a la platja. I és que els sabadellencs, fins ara, només s’han pogut desplaçar a la platja dos caps de setmana: 6-7 i 13-14 de juny de juny. I és que ni tan sols estava permès moure’s del municipi, abans de l’entrada en la Fase 1 (25 de maig) i la fusió de la Regió Sanitària Nord amb Barcelona i Sud (1 de juny), no estava permès el bany recreatiu a la platja.
Després de la integració, els marges es van obrir fins a Arenys de Mar (pel Nord) i Cunit (pel Sud). Però una vegada oberta la frontera fins a la mar, va arribar el hàndicap climàtic: El primer cap de setmana no va ser especialment calorós, mentre que el segon només va ser assolellat en dissabte. I ves que, en aquestes alçades de l’any, ja hi hauria ciutadans que s’haguessin escapat a la platja mitja dotzena de dies.
Toca demanar-se: Com pot ser que, a les portes d’entrar oficialment a l’estiu (demà, 21 de juny), sembli que estiguem vivint un abril perpetu? Doncs que la temporada de pluges ha estat enguany més intensa i llarga que altres anys a més d’un 80% de la superfície de Catalunya. I a un 10% (entre els quals Sabadell, la plana del Vallès i en general el litoral Central) ho ha estat molt més.
Gener i abril, més plujosos que mai
Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, un dels mesos més plujosos ha estat el gener, amb 135 l/m2 (el triple que la mitjana). També l’abril, amb 175 l/m2 (més del doble), en el que l’Observatori Fabra de Barcelona va registrar quasi 350 l/m2, esdevenint l’abril amb més aigua des de l’inici dels mesuratges al 1914.
Així mateix, la primera quinzena de juny també està sent molt plujosa, amb 70 l/m2 acumulats a l’estació de medició ubicada al parc de Can Gambús (els anys passats era d’uns 45 l/m2). Només dijous matí hi van caure 15 litres, en una tempesta matinal que contrasta amb les de l’estiu (més aviat ruixats de tarda i vespre), fet que va augmentar la sensació de clima extemporani.
“L’escalfament global”
Tot i així, Aleix Serra matisa que els resultats no són tan anòmals, si es miren amb perspectiva climàtica i es comparen amb la mitjana de les medicions històriques entre 1960-1990. Allò que passa és que el juny ja no és el que era. “Històricament, el mes de juny era la continuació de la primavera i no era de fer calor”, explica Serra, “però l’escalfament global ha fet que en els darrers 10-20 anys tinguem junys estiuencs”.
Per això ara ens sorprèn que plogui. I que sigui més ennuvolat i més fred que els darrers anys. Concretament, fins a 4 graus més baix de mitjana. De fet, la temperatura mínima registrada al juny a l’estació de Can Gambús és de 10.1 graus. Tot i així, la recuperació de les temperatures farà que la mitjana de juny “quedi dibuixada”, vaticina Serra.
De fet, la irradiació solar global ha estat clarament inferior a la mitjana dels darrers anys, a conseqüència de les pertorbacions que s’han succeït durant gran part de la primavera. Tant el març com l’abril van destacar per l’escassa irradiació i només el maig va presentar valors propers a la mitjana.
Aquesta estranyesa generalitzada entre la ciutadania encara s’entén més tenint en compte el record de l’estiu passat, quan vam viure una onada de calor a finals de juny i bona part del juliol.
Estampes de pluja a Sabadell / V.R / LL.F.
Com seran juliol i agost?
Segons el model de predicció d’anomalies de l’SMC, estrenat fa pocs mesos, aquest estiu serà lleugerament més fred que els anteriors, però menys plujós. A grans trets, s’espera una temperatura similar a la mitjana històrica (1960-1990), però inferior a la dels darrers anys més immediats.
Segons l’SMC, en canvi, el setembre pot registrat un mes lleugerament superior a la norma, en tot cas no superior a mig grau. Mentrestant, la plana interior de la Península sí que experimentarà una pujada d’un grau centígrad, de mitjana.
Tot i així, Aleix Serra matisa que cal agafar aquesta previsió amb pinces. “L’expectativa a 3 mesos és molt oberta, així que les dades no tenen la fidelitat desitjable”, diu. O sigui: mostren tendències generals a nivell continental, però tenen poca resolució respecte al territori català.
