Hauria pogut ser l’heroi absolut de la primera eliminatòria amb el seu gol en el minut 3 a l’At. Madrid B si el partit hagués acabat amb l’1-0. Però els penals van traslladar els focus cap al porter Ian Mackay i Héber Pena amb la transformació del decisiu llançament. Edgar Hernández, però, assegura que “el protagonisme és de tots, els que vam jugar i els que no van entrar a la convocatòria. Tothom va empènyer. Som una gran família i la unió del vestidor ens va ajudar a passar una eliminatòria molt complicada”, reflexiona pel Diari de Sabadell en el hall de l’hotel d’Estepona.
El moment més crític va ser després de rebre el gol de l’empat i haver d’afrontar una pròrroga on el filial matalasser semblava favorit. “Vam patir moltíssim, però penso que físicament estàvem a la par i ells també tenien problemes. Els canvis del míster també ens van permetre tenir més cames. De totes maneres, encara més important va ser el factor mental, l’equip no es va enfonsar sinó que va saber reaccionar i v tenir la força per tirar endavant. Després als penals vam viure un moment molt bonic, amb moltes emocions”.
Un altre aspecte que també destaca el davanter gavanenc és la imatge de l’equip, sobretot a la primera part. “Després de tres mesos de confinament i gairebé quatre i mig sense competir no sabíem quina seria la resposta. Però vam mantenir la identitat d’aquesta temporada i les sensacions van ser molt bones, amb pilota i sense pilota, davant un rival molt poderós. Hauríem pogut sentenciar a la primera part. Era important comprovar que podem jugar com hem fet durant la temporada i això és molt positiu”.
Els jugadors també van poder comprovar les especials condicions de l’anomenada ‘nova normalitat’ del futbol. Fins ara només ho havien vist a través de la televisió amb el futbol de Primera o Segona A. Diumenge passat ho van viure al Nuevo Mirador. “Es fa molt estrany tot plegat. Amb públic la sensació és molt diferent. Ara, en canvi, se senten els crits dels companys que estan al camp, els suplents de la graderia i els rivals. Però sembla que ens haurem d’acostumar a això durant un temps”.
Caliu a mil quilòmetres
Tampoc poden comptar amb el suport dels aficionats, almenys a l’estadi. Però l’Edgar assegura que “notem el seu caliu i com empenyen a través de les xarxes, missatges o trucades. Els sentim molt a prop tot i estar a més de mil quilòmetres. Els hi demanaria que no parin, que continuïn així perquè això ens dóna més força”. A la foto dels jugadors al vestidor després del partit, per cert, no va faltar el seient que el responsable de material, Jordi Bransuela, es va emportar a terres andaluses com a símbol de l’afició.
Tres partits per un somni era l’eslògan d’aquest play-off en clau arlequinada. Ara ja només en són dos. El primer serà aquest dijous (22 hores, al Ciudad de Màáaga) davant la Cultural Leonesa. Segons l’Edgar es tracta “d’un equipàs, fet per intentar pujar de categoria amb jugadors d’altíssim nivell. Però això és el que ens trobem tots. Aquí hem arribat els 8 millors. Segur que ells també pensen el mateix de nosaltres. Ells vénen de guanyar 4-1 al Yeclano en un partit on va haver-hi algunes errades defensives. Veurem vídeos per analitzar-los bé i contrarestar les seves virtuts i segur que serà un partit molt igualat i difícil per tots dos. Nosaltres ens el prenem com una final d’una semifinal”. El gran objectiu és ser diumenge a l’autèntica gran final per l’ascens a Segona A.
