Sens dubte, l’aposta de l’entitat FemVallès és el desdoblament de Vallvidrera. Segons el portaveu Manel Larrosa, a més, aquesta opció condueix al centre de Barcelona, “mentre que el túnel d’Horta aniria a parar a les Glòries i et deixaria en molt mal lloc”.
A banda, creu que un dels arguments favorables a Horta, com ara la connexió amb la UAB, no és tal: “A Terrassa ni se n’adonarien”. Per això, creu que l’opció Vallvidrera manté l’equilibri actual entre els dos sistemes urbans de Sabadell i Terrassa.
Larrosa també defensa que s’estalviarien 15 minuts de trajecte amb els trens semidirectes, ja que el nou túnel permetria que entre les estacions de Sant Cugat i Sarrià circulin trens sense parades intermèdies.
Així mateix, sosté que és “menys costosa” econòmicament. Gran part de l’obra són túnels i les estacions comptades, de forma que la part relativament més econòmica de les tuneladores, respecte al cost més alt en els impactes urbans en les estacions fa eficient aquest tipus d’obra industrialitzada.
De Sarrià a Plaça Espanya
Però la proposta global de FemVallès va més enllà, ja que aposten per fer connectar la línia d’FGC del Vallès amb la del Llobregat-Anoia. Això s’aconseguiria amb un ramal que connectés Plaça Espanya (on arrenca la línia del Llobregat) amb Gràcia. “El model ideal és el d’una línia passant, que entra i surt de Barcelona”, exposa Larrosa. I no pas les que tenen una arribada fixa, com Plaça Catalunya, “ja que es converteixen en un cul de sac”. Així, FGC tindria una línia amb forma de V, amb Igualada i Manresa a la punta esquerra i el Vallès a la dreta.
Tanmateix, el projecte presenta dos hàndicaps. El primer, que les vies de la línia del Llobregat són d’ample mètric, mentre que la del Vallès és d’ample internacional: “Però vaja, necessitem objectius a llarg termini, com adoptar els amples al sistema internacional”.
El segon (gran) problema és que l’empresa pública FGC té altres intencions. Concretament, allargar la línia del Llobregat endinsar-la per Barcelona. Primer fins a Gràcia i després seguir, probablement, fins al Poblenou.
Amb aquest segon model, Gràcia seria un intercanviador entre les dues línies, que es creuarien en forma de creu. En tot cas, el que demana Larrosa és obrir un debat i que sigui realment participat.
