[Per Gabriel Fernàndez, portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell]
Aquests dies el govern espanyol s’ha ficat en un embolic descomunal, amb tots els partits de l’arc parlamentari en contra, incloent-hi el seu soci de coalició, Podemos. El motiu: l’ocurrència de confiscar milions d’euros dels municipis en un atac directe i sense precedents a l’autonomia local.
Per un moment, imagini’s que vostè, benvolgut lector, és l’Ajuntament de Sabadell, i que jo soc el Gobierno. Durant els últims vuit anys, l’obligo, gràcies a unes lleis austericistes votades i aprovades per mi, a no poder gastar-se els ingressos i a tenir aquests diners al banc. Vostè, lògicament, vol dedicar-los a donar resposta a les necessitats dels veïns de Sabadell, però no pot fer-ho lliurement: té les mans lligades per mi. Li prometo, fa més de dos anys, que canviaré aquestes lleis injustes.
I, un bon dia, li dic: “Miri, jo no faré el que li vaig prometre, però vostè haurà de lliurar-me els estalvis (milions d’euros) i els hi tornaré en 15 anys. Ah, i com que soc una bona persona, i per premiar-li l’obediència, li donaré un percentatge dels seus propis diners (que prèviament li he confiscat) perquè vostè se’ls pugui gastar entre aquest any i el que ve. Això, sí: si no me’ls dona, continuaran al banc i no podrà fer-los servir com vulgui i necessita”.
Doncs això que acabo d’explicar de manera figurada és el que el govern espanyol vol portar ara al Congrés. Es tracta d’un decret acordat amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que el va beneir amb els vots favorables del PSOE i la imprescindible abstenció de Podemos, i que, a hores d’ara, no té prou suports parlamentaris. Què implicaria? Com a la meva història figurada, un xantatge en tota regla: s’obliga l’Ajuntament a cedir els romanents per poder accedir a un Fons per a la Recuperació Econòmica i Social de pobles i ciutats post-Covid… fet amb el 35% dels nostres propis estalvis! El 65% restant asseguren que ens els tornaran el 2037. Sense comentaris, oi?
L’origen de tot plegat el trobem en la modificació de l’article 135 de la Constitució espanyola, aprovada una nit d’agost del 2011 per PSOE i PP, que prioritza el pagament del deute per davant de qualsevol altra despesa. Com a desplegament d’aquest article, el Congrés espanyol va aprovar el 2012 una Llei orgànica d’estabilitat pressupostària (Llei Montoro, ara Montero) que comportava la tutela total dels comptes dels ajuntaments i de les comunitats autònomes. Aquesta llei es va aprovar amb els vots del PP, UPyD i CiU. El text va introduir, a més, la coneguda regla de la despesa dels ajuntaments, que en limita el creixement al llindar que marqui Madrid.
A Catalunya, l’enorme majoria dels municipis s’oposen a la proposta de Pedro Sánchez amb una sola excepció: els que tenen governs socialistes. També hi estan en contra les tres diputacions amb governs republicans. Si el decret s’aprovés, malauradament, la Diputació de Barcelona, governada pel PSC i Junts, obeirà el PSOE, tal com farà el govern de Sabadell… Un cop més, l’alcaldessa de Sabadell no diu ni piu per no perjudicar el seu partit, i el posa, així, per davant de la ciutat.
Rebutgem la proposta del govern espanyol i exigim disposar lliurement de superàvits i romanents. Instem PSOE i Podemos a respectar el principi d’autonomia local, i, per tant, a derogar la Llei Montoro, tal com van prometre en campanya. Els ajuntaments hem de poder fer ús de la capacitat d’endeutament i hem de poder participar dels Fons Europeus de Reconstrucció.
I treballem perquè el ple de l’Ajuntament que es farà dimarts insti el govern municipal (PSC-Podemos) a no cedir aquests recursos a Madrid. Hem coliderat la moció en aquest sentit i treballem perquè s’hi sumin el màxim de grups municipals. Primer, sempre, el benestar dels sabadellencs.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
