Va debutar, amb 18 anys, dissabte passat amb el Sabadell a Vallecas i ara el club ha fet oficial la seva renovació per dues temporades. David Astals està vivint els seus millors moments com a futbolista, però no tot han estat flors i violes en la seva curta trajectòria. Nascut a Extremadura (Bienvenida), al cap de dos mesos ja estava a Sabadell per una qüestió familiar i de feina del seu pare. El seu pare i avi són dos grans ciclistes de la nostra ciutat, però ell tenia el futbol entre cella i cella. “Jo vaig preferir la pilota que la bicicleta”, diu el protagonista.
El Polinyà es va convertir en el seu primer club, en categoria benjamí, perquè estava a prop de casa seva, a Poble Nou. Després es va incorporar a l’Escola de Futbol de Sabadell, on va tenir un mestre de luxe: Lino Gutiérrez. L’excapità arlequinat el va entrenar directament en categoria aleví. Ja en categoria infantil és quan ingressa en el Centre d’Esports Sabadell, com a infantil. Però no va ser un camí fàcil. De fet, en categoria cadet ho va passar molt malament. “Em veien com un jugador baixet, sense condicions físiques. Vaig jugar molt poc, fins i tot en vaig plantejar molt seriosament la possibilitat de marxar del Sabadell”. Llavors un entrenador, Dani Alonso, va decidir apostar per ell i el va convèncer per continuar a l’equip juvenil arlequinat. “A partir d’aquell moment les coses van anar molt millor en tots els aspectes i en el juvenil he viscut grans temporades, sobretot a la Lliga Nacional. Guanyar a camps del Barça o Espanyol és una gran sensació”.
David Astals, a l’amistós davant el Badalona
David Astals seria peça clau en el títol i ascens del juvenil a Divisió d’Honor. Això li va permetre entrar en la dinàmica d’entrenaments del primer equip i debutar a la Copa Federació la temporada passada. Dissabte passat es va convertir en el primer jugador nascut al segle XXI a jugar en el primer equip arlequinat. “Hidalgo em va dir que estigués tranquil i jugués com sempre. Que treballés i gaudís”. Va sortir al terreny de joc en el minut 83, encara amb l’1-1 al marcador, i va participar en una acció que gairebé acaba amb gol. La seva pressió va provocar un rebuig defectuós del porter Morro i el posterior xut llunyà de Josu acabaria fora per poc. Després, però, arribaria el 2-1 del Rayo. Malgrat la derrota, va ser un moment inoblidable per a ell i tota la seva família. “Ho van viure molt intensament a casa, sobretot el meu avi José, que ha estat clau per arribar fins aquí. Ell m’ha fet de xòfer. M’ha acompanyat als entrenaments, ha estat allà amb mi i dissabte va estar molt nerviós. Fins i tot va plorar d’alegria quan em va veure al camp”, assegura.
Extrem esquerre o mitja punta. Aquesta seria la seva posició preferida, però el David es considera un jugador polivalent i, de fet, ha participat en diferents posicions, fins i tot com a lateral o carriler. “Jugaré on em posin”, subratlla. Ell té com a gran referent Andrés Iniesta i li agradaria fer carrera al Sabadell. “El meu somni quan jugava d’infantil era arribar algun dia a debutar en el primer equip. Dissabte ho vaig aconseguir i, a més, a Segona Divisió A. Estic molt content, però sé que encara falta moltíssim per fer”. També destaca la gran acollida del vestidor i recorda unes paraules de Pedro Capó. “Li vaig preguntar i em va dir que fliparia amb la família que hi ha en aquest vestidor. És veritat. Mai m’havia trobat una cosa així i és d’agrair. Tots em donen consells”. Per cert, el coneixen popularment com el Chino pels seus ulls. “M’ho van dir de petit al barri i ja es va quedar així”. De moment, vol viure aquest dolç moment i encara que tindrà fitxa del filial, el seu objectiu és fer-se un forat en els plans d’Antonio Hidalgo.
