Publicitat
Ciutat

La pandèmia capgira els plans de patrimoni

L’Ajuntament prioritza les inversions davant del coronavirus a la ciutat: manté els projectes cabdals de Jean Piaget i Sallarès Deu. Tanmateix, es treballa per consolidar el Castell de Can Feu

Una de les actuacions que es prioritzarà és a l’antiga Fàbrica Sallarès Deu / LLUÍS FRANCO

El nou escenari provocat pel coronavirus ha obligat l’Ajuntament de Sabadell a replantejar les prioritats en matèria de patrimoni. Els projectes de l’àrea de Patrimoni que es preveu que vegin la llum abans o estaran definits aquest mandat seran l’edifici de Participació a la plaça de Jean Piaget i el conjunt fabril de Sallarès Deu, tots dos a Gràcia, tal com apunta la regidora d’Urbanisme, Mar Molina, en declaracions a aquest diari.

Per a més endavant queden espais com la Maternitat o la Fàbrica Cascón, al Centre, mentre es continua treballant en l’Artèxtil, la Caserna i el Vapor Pissit. “El cost de rehabilitar-los tots és una brutalitat. Moltes de les naus s’han d’adequar i de seguida puja a 4 milions d’euros cadascuna”, com seria el cas del Castell de Can Feu o de l’Artèxtil, que s’enfila als cinc milions d’euros.

En aquests moments es prioritzen les actuacions sobre aquells edificis que s’han de consolidar. El Castell de Can Feu és un d’aquests casos, sobre els quals els tècnics de la regidoria treballen per consolidar-lo i “no perdre’l”.

L’evolució de la pandèmia i la situació que deixi a les arques municipals determinaran les inversions que es podran fer en aquest àmbit amb el pressupost del 2021, sobre el qual ja s’està treballant. “Les inversions van cap a una altra banda”, explica Molina, tot destacant que en aquest context cal redirigir les inversions cap a la resposta Covid.

Hi ha, a més, un altre condicionant: els fons europeus. En aquest sentit, el consistori està centrat en els projectes Jardins de Campoamor i el parc del Nord, que han d’estar enllestits el desembre del 2022 per poder rebre els diners de la Unió Europea.

Sortida pública (o privada)

Al Vapor Sampere hi ha l’Abacus de Sabadell, i el Club Natació Sabadell utilitza les naus del carrer de Montcada des de fa dècades. Són només dos exemples d’edificis amb diferent valor patrimonial utilitzats per operadors privats. Maneres de donar un ús a aquests espais que també es podrien preveure en altres casos.

Publicitat

L’Ajuntament s’ho planteja com una possibilitat per donar-hi una sortida: “Tot el que sigui dinamitzar la ciutat és bo. Tenim molt patrimoni però en molt no hi podem entrar”.

Pel coordinador de la xarxa CORE en Patrimoni Cultural de la UAB, Oriol Vicente, la col·laboració publicoprivada és interessant perquè “el públic no pot arribar a tot arreu”. Hi coincideix l'arquitecte sabadellenc Llorenç Vallribera, partidari de flexibilitzar la normativa per poder disposar d’un ventall més ampli de possibles inquilins per a aquests espais. Un altre exemple, a Barcelona, és el cas de la presó Model, on hi haurà habitatge social, espais de treball i zones verdes.

A l’hora de definir els usos dels nous espais, en la línia de com ha anat fent l’Ajuntament de Sabadell, Vicente posa sobre la taula les dinàmiques de coideació i cocreació amb el suport de la ciutadania. “Els usos no els decidim des de la gestió patrimonial, sinó que els codissenyem amb els futurs usuaris. En comptes d’un tècnic, fem una anàlisi ben profunda de les necessitats de l’espai”, apunta l’expert.

Un nou concepte urbanístic

Diferents experts valoren l’esforç de voler mantenir el patrimoni local, reflex del passat tèxtil de la ciutat, i aposten especialment rehabilitar els edificis històrics. Vallribera creu que és un deure rehabilitar aquests vapors o antigues fàbriques encara que sigui més car que fer-los de nou pel valor històric que tenen. I encara va més enllà: Vallribera defensa que Sabadell necessita un nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), “una idea de futur a vint anys vista, per definir què posem a cada lloc”.

Amb la importància de rehabilitar edificis històrics de la ciutat hi coincideix l’expert en gestió del patrimoni cultural i professor de la UVic-UCC Santos M. Mateos-Rusillo. Considera que Sabadell té una oportunitat amb aquests edificis perquè “són molt agraïts per fer coses, són molt multifuncionals. No són masies molt compartimentades; per l’ús que tenien, les grans fàbriques són superfícies molt diàfanes i les possibilitats de donar nous usos són pràcticament infinites”. Mateos-Rusillo considera que hi ha dos aspectes indispensables: respectar l’edifici original i explicar en un lloc ben visible què havia estat aquell indret.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top