[Ander Zurimendi i Marta Ordóñez]
Bars i restaurants afronten des d’avui un nou repte: adaptar-se als nous horaris i límits d’aforament marcats pel Procicat. Un dels hàndicaps principals és l’obligatorietat de tancar a les 21.30 h, tot s’avança almenys una hora. De fet, els restaurants de Sabadell ja tenen reserves en horari europeu per a aquesta mateixa setmana.
“Tenim reserves per a les 19.30h i les 20 h”, diu Josep Maria Villagrassa, cuiner del restaurant Can Feu. També el restaurant 9 de la Borriana ha rebut comandes per a les 19.30 h. “Més tard de les 20.30 h serà impossible agafar una taula, no tindrien temps material de sopar i sortir abans de les 21.30 h”, diu el cuiner Paco Querol. I tot així, una hora ja és justet. De fet, el menú que ofereix Arnau Muñío, al seu restaurant Direkte al Mercat de la Boqueria, requereix dues hores. “Abans feia dos torns, a les 20 h i les 22 h. Però ara només en podré fer un, a les 19.30 h. És clar que és d’hora… A veure si ve la gent!”, explica.
Les restriccions ens posen davant d’un mirall: podria ser una societat com la nostra, plenament mediterrània, convertir-se en europea i assumir els horaris més matinadors de la resta de països de la Unió Europea? “A mi ja m’agradaria, tant personalment com a restaurador”, apunta Paco Querol. “Ara bé, si els horaris de feina de la gent són els mateixos com fins ara, no es podrà fer el canvi”. O tots, o ningú. Hi coincideix Villagrassa: “Si les botigues tanquen a les 20.30 h, com podem esperar que la gent vingui a sopar a les 20 h?”. I quan tanca el comerç, adeu a la vida. Almenys així ha estat les darreres setmanes de semiconfinament. Jordi Gabaldà, al davant de La Immoral, explica: “Ha estat un coitus interruptus, perquè quan començàvem a donar els sopars, els carrers es quedaven deserts”. A més, La Immoral no treballa amb Glovo.
Un restaurant amb mesures de restricció / LLUÍS FRANCO
Pocs ho veuen possible. Isaac Gómez, cuiner del restaurant Capicua, creu que no acabarà de rutllar: “Si la gent segueix dinant a les 15 h, no soparan abans. O s’avança l’estructura horària de tot el dia, o no servirà“. Gómez, qui també presideix l’entitat de restaurants de Km0 de Catalunya, creu que serà diferent per a un bar de tapes que per a un restaurant de carta. “Si estàs fent unes cerveses i aprofites per demanar unes tapes per picar, doncs pot funcionar. Però un sopar més aviat d’entaular-te i fer sobretaula serà molt just”. Tot i això, els bars-restaurants amb un tiquet mitjà més econòmic també necessiten més clients per quadrar els números. “O sigui, viure de la rotació i tenir dos torns per sopar”, diu Querol, del 9 de la Borriana.
El ‘take-away’ es queda
Els restaurants més petits són els que més difícil ho tenen per afrontar aquesta reobertura parcial. Així ho assegura Jordi Roca, president del Gremi Comarcal d’Hostaleria de Sabadell, que preveu que un 15% dels restaurants de la ciutat no podran obrir. “Els més petits no els surt rendible”, avança. Sempre hi ha excepcions que trenquen amb la norma. És el cas de la pastisseria Molycakes, que no es veu afectada pel toc de queda però sí pel nombre de taules: “Puc tenir només nou persones a la cafeteria”, lamenta Núria Molina, que tot i la limitació ha decidit obrir.
El 30% també és un maldecap per al bar Carreras i el bar La Parada, que només poden tenir 12 i 6 persones respectivament. “Hem decidit que només oferirem sopar els caps de setmana”, explica Miguel Martí, de La Parada. Per sobreviure, la majoria han apostat per combinar el servei a taula amb el take-away. “És l’única forma que tenim per sobreviure, ara que el model ja s’ha implantat”, explica José Gómez, propietari de l’Alpujarra.
Qui més qui menys ha hagut de capgirar els seus plans. A Can Feu, per exemple, van estrenar ahir els esmorzars de forquilla. Altres, com el Capicua, també començaran a obrir els diumenges. El Taps, bar de copes, ha posat potes enlaire els seus horaris: ara obre els matins en una aposta pel menú diari, després d’un mes inactiu, i tancarà al vespre. “He comprat una planxa per tenir oferta al migdia. Deixaré de banda les copes per pura supervivència”, explica Sergi Pi, propietari d’El Taps. També ho ha fet el bar El Teler, conegut pels seus vermuts: “Incorporo entrepans i torrades per poder mantenir l’activitat a les tardes”, destaca Mónica González.
Un Nadal per emportar
Els hostalers donen per perduda la campanya nadalenca, que estimulava el consum als restaurants. Per compensar-ho, se sumaran al carro del Nadal take-away. “Molts professionals oferiran plats de degustació per emportar per festes”, sosté Roca. N’hi ha que ja ho feien, com el cas del restaurant Vilarrúbias, que també ho oferirà enguany. No és costum per a la gran majoria, que o bé tancaven per celebrar-ho en família o bé oferien dinars al restaurant. El restaurant 9Kim, per primer cop, farà comandes “elaborades” per als clients que es vulguin estalviar posar-se davant dels fogons els dies festius.
Els restaurants estan adoptant les seves estratègies. Però no són l’únic sector que ha quedat afectat. Els centres i equipaments esportius en espais tancats també reobren amb un 30% d’aforament, amb control d’accés i amb cita prèvia. En espais oberts, la limitació s’amplia fins al 50%. També han retornat les activitats extraescolars federades no esportives, però només es poden fer, de moment, amb un màxim de 6 persones.
