[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
D’ençà que els partits de futbol es juguen a porta tancada, les televisions apliquen uns filtres visuals a les grades que simulen la presència d’espectadors als camps. També hi afegeixen so d’ambient de partits antics, el qual es modula en funció de la perillositat de les accions de cada equip. Sens dubte, un avenç tecnològic remarcable que millora l’experiència del teleespectador i, de retruc, les audiències.
Més enllà de l’assoliment tècnic, em fascina la facilitat amb la qual els aficionats ens hem adherit a aquesta nova realitat híbrida. Preferim enganyar el nostre cervell un parell d’hores, que no presenciar la incòmoda nuditat que es viu ara als estadis. Davant la complexitat del moment, necessitem evadir-nos i la tecnologia ens proporciona una realitat millorada i més confortable.
Potser el primer precedent d’aquesta innovació va ser el d’afegir riures enllaunats als talkshows i les sitcoms americanes. Sobre aquest fet, Frédéric Beigbeder explica al seu darrer llibre que aquests enregistraments sonors daten de diverses dècades enrere. I que, per tant, les rialles que encara s’utilitzen avui dia són de persones difuntes que, en un cert sentit, macabrament poètic, riuen amb nosaltres des de la tomba.
Sigui com sigui, es posa en evidència que la interrelació entre esport i tecnologia és cada vegada més elevada. Des dels gadgets per millorar el rendiment esportiu fins als e-sports, hi ha un ventall infinit de potencials línies de negoci. Per aquest motiu, crec que és molt important que, des d’un inici, el SBD Esport Hub, que anunciava en primícia aquest Diari dissabte, es concebi des d’un punt de vista transversal. La gran oportunitat consisteix a potenciar la innovació creuada entre l’esport, la salut i la tecnologia. Aquí és on Sabadell podria convertir-se en un referent i tornar a ser un pol d’atracció de talent i d’inversió.
Com bé va dir el gran Genís Roca a la darrera sessió de l’ININVallès, la pandèmia suposa una finestra d’oportunitat única per testejar i prendre riscos. “Ara és el moment de fer proves i definir el que marcarà la teva competitivitat en els propers anys”, animava als assistents. Es referia a les empreses, però crec que també podem aplicar la recepta a les ciutats. Comencem per la nostra?
