Publicitat
Oci i cultura

Fer mal al Tàpies o donar-li un nou ús?

Creixen les veus que demanen protegir la campana d’Antoni Tàpies al Racó del Campanar, davant el risc de deteriorament

Una criatura damunt de la campana d’Antoni Tàpies, al racó del Campanar / LLUÍS FRANCO

Tot i que molta gent ho desconeix, Sabadell té un Tàpies al bell mig de la ciutat. Es tracta de l’escultura d’una campana, que ha adquirit un nou ús popular més enllà del que va ser concebut inicialment. Una mena de gronxador on pugen els nens i nenes, per tal que els adults els facin fotografies.

La instal·lació al costat d’uns llums de Nadal, conformant la paraula Sabadell, encara ha fet més atractiva la foto. Tanmateix, en paral·lel també han crescut les veus que critiquen el que consideren un mal ús de l’escultura. “Deu ser el Tàpies més maltractat del món”, dispara l’urbanista Manel Larrosa, qui apunta que l’escultura té un element de gran debilitat: la petita creu forjada del lateral. “És molt fàcil que algú hi posi el peu i se la carregui”, vaticina. A més, creu que té el risc que hi apareguin pintades i per fer net calgui esborrar també les pinzellades blanques tan característiques de Tàpies. “Si s’esborren, l’obra perdria molt de valor”, lamenta.

Per això, Larrosa insisteix que la ubicació d’aquest Tàpies no està ben resolta. “Si es manté fora, hauria d’anar a més alçada o estar coberta per un vidre”, proposa, com a formes de protecció. De totes maneres, Larrosa aposta per traslladar-la a un interior.

Famílies davant de l’escultura/ LLUÍS FRANCO

Posar-hi una placa

Hi coincideix Patxi Ocio Casamartina, historiador de l’art: “Nous usos? No! Estem parlant d’un Tàpies!”, explica sense dubtes. “Potser el que cal és més pedagogia entre els ciutadans”, apunta. Una possibilitat seria contextualitzar l’escultura, com ara plantar-hi un cartell explicant l’autor.

A més, es mostra crític amb la política de conservació de l’Ajuntament. “Hauria de reivindicar més aquesta escultura. De fet, convindria una revisió general del manteniment de les escultures.
Per exemple: el coet de Benet Ferrer a Sabadell Sud està fet caldo”, explica.

“El joc en l’art és interessant” Una veu que mostra un cert contrapunt és la de Gerard Torres Sanmartí, de l’Acadèmia de Belles Arts, qui creu que el joc en l’art és interessant. “Que la gent pugui interactuar amb algunes obres està molt bé, com passa amb l’obra Chicago, de Jaume Plensa, tot i que Antoni Tàpies era molt objectual i probablement no era la idea”, exposa. En tot cas, considera que no tot és lícit.

El regidor de Cultura, Carles de la Rosa, reconeix que el debat sobre la campana de Tàpies no està ara mateix damunt la taula, però que si es detecta un mal ús “agressiu” i “continuat” de l’escultura, caldrà prendre mesures, com retirar-la. De la Rosa diu que fins i tot ha vist ciutadans orinant-hi. “Ara bé, no podem retirar tots els elements patrimonials que tenim a l’espai públic”, contraposa, tot apostant per intensificar les campanyes “de civisme”. També entre la canalla: “Si els meus fills s’hi enfilessin, els diria que no ho fessin”.

I si els danys al patrimoni no són irreemplaçables, doncs De la Rosa aposta per actuar en la reparació: “Si ens pinten una paret o una escultura, o ens roben coure o fan malbé alguna cosa, doncs primer de tot intentem arreglar-ho”, diu, a l’espera que el civisme agafi força.

Publicitat
Comentaris
To Top