Ciutat

El barri antic que Sabadell podria tenir ara (i no té)

La recentment anunciada reforma del Passeig ens fa mirar enrere i observar que el Centre ha patit grans transformacions

Qiosc modernista davant l'Ajuntament, enderrocat l'any 1943 / CEDIDA

La recentment anunciada reforma del Passeig ens fa mirar enrere i observar que el Centre de sabadell ha patit grans transformacions urbanes en el darrer segle. Amb l’ajuda de l’historiador Jaume Barberà, que acaba de publicar el llibre de records històrics Més Descobrint Sabadell, observem el passat dels carrers més antics de la vila de Sabadell. Del que hi ha ara i del que hi podria haver si no s’haguessin enderrocat: Un barri antic conegut com El Pedregar, joies modernistes com el quisoc i restes dels portals medieval.

Si mireu la portada Més Descobrint Sabadell, el nou llibre de Jaume Barberà, veureu que està il·lustrada amb una fotografia del quiosc modernista de la plaça del Doctor Robert. I us demanareu: Quin quiosc modernista? Doncs un de volades sinuoses, amb un petit bar descobert als seus baixos. “No hi és, ja que el van enderrocar l’any 1943 per tal que no fes ombra al Monumento a los caídos, que van construir just a la vora: al racó del campanar”. 

Avui no hi són caps de les dues estructures. El patrimoni esvaït de la ciutat. De fet, tota la zona antiga era ben diferent a com la coneixem avui en dia. “Sabadell podria tenir una mena de barri antic 4 vegades més gran que del que té avui en dia”, explica l’historiador local i col·laborador del DS, Jaume Barberà. “Tindríem una zona plena de carrerons envoltant la Plaça Major, com podria ser la plaça major de Vic. Però amb l’excusa de la modernitat, es va tirar tot a terra”, afegeix Barberà. 

Enderrocament d'El Pedregar / CEDIDA

A què es refereix? Especialment, a dues zones de cases antigues que van ser enderrocades al segle XX: Les que s’alçaven damunt del que avui en dia és el Passeig Manresa i les que estarien entre la plaça Major i la plaça del Doctor Robert. Aquest darrer espai és el que es coneix com El Pedregar, que era el vertader nucli antic de la ciutat. Antigament hi havia les Peixateries, que van ser enderrocades el 1930, després d’inaugurar el nou mercat davant l’Escola Industrial. 

Tanmateix, la modernitat demanava espais diàfans. I el Pedregar va desaparèixer totalment l’any 1948. Després d’unes obres que, indemnitzacions incloses, van costar set milions de pessetes. Dins del Pedregar s’hi trobaven comerços com l’esparteria d’en Joan Brujas; el celler de cal Ramon; l’esmolet Pérez; el Centre Aragonès; la ferreteria Obradors; la camiseria Santiago; el llibreter Joan Sallarès; i el Café Musical, entre d’altres. 

“I alerta, que es van carregar edificis fets en pedra, que tenien resistència… No eren pas unes estructures de fang”, diu un indignat Barberà. Cal afegir que l’any 1960 s’efectuen els enderrocaments de les cases del que avui en dia és el Passeig Manresa, que no existia. 

Vista aèria de Sabadell / CEDIDA

S’esvaïa així la possibilitat que Sabadell comptés amb uns carrers estrets d’edificis de pedra, talment fos el barri antic d’una altra ciutat. Però alhora, la dotava d’una trama continua de passeig.  

Els 7 portals 

Tanmateix, la destrucció ja s’havia iniciat anys enrera. I és que prèviament, s’havien tirat a terra la majoria dels 7 portals d’entrada a Sabadell, que constituïen accessos i murada del nucli. En destaca el Portal de Barcelona, que estava situat entre la plaça del Doctor Robert i La Rambla. De fet, s’emmarca en la idea higienista de tirar al terra les murades i alguns infrahabitatges de raval, alhora que esponjava el centre i permetia el creixement de la ciutat. 

També desapareixerà el Portal  en l’entorn de la Casa Duran. Afortunadament, no pas la pròpia casa, que es va salvar de diferents intents d’enderrocar-la i que quedava definitivament protegida l’any 1958, amb la seva declaració de BCIC (Bé Cultural d’Interès Nacional). Construïda entre els anys 1578 i 1606, la Casa Duran és, de fet, l’edifici més antic. “De fet, és una masia urbana”, apunta Barberà. 

Un edifici tan històric com la Casa Duran és l’antic Ajuntament de Sabadell, que per suposat no és l’actual edifici. Ni tan sols es deia així. S’anomenava Casa del Comú i feia cap de cantó entre el carrer de Gràcia i carrer de la Rosa. De fet, encara hi és: Actualment acull el restaurant Santamasa. Si us fixeu en un dels balcons, trobareu un escut a la pedra amb una ceba esculpida. Habitat des de 1602, l’any 1855 la Casa del Comú es trasllada al que era l’edifici dels Escolapis (no sense resistència i polèmica per part dels eclesiàstics) i passa a denominar-se Ajuntament. 

En el mateix temps, l’industrial Pere Turull (“el catalán rico”, com se’l coneixia a Madrid, tal era la seva importància) aposta per fer La Rambla, l’any 1840, que implicarà l’esbucament del Portal de Barcelona. I en la punta de la Rambla s’alçarà, l’any 1893, el Teatre Euterpe, també desaparegut. 

Poc més tard es construirà l’any 1920 el quiosc modernista, amb el que hem arrencat aquesta història. Però que seria enderrocat per no afectar la visual del Monumento a los caídos. Ara ens queda a la portada de Més Descobrint Sabadell. “Si vas a França o a Anglaterra no et deixen fer això que ha passat aquí al centre de Sabadell, permeten construir nous edificis que guarden cap estil arquitectònic amb la resta”, conclou Barberà.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top