Opinió

I ara?

No es poden analitzar els resultats de les eleccions europees de diumenge sense tenir en compte dos factors que estan propiciant canvis estructurals profunds en el comportament de la societat europea. També de l’espanyola, de la catalana i de la sabadellenca. Canvis dels quals, utilitzant terminologia de Dolores de Cospedal quan tractava d’explicar-se en relació al cas Bárcenas, els seus efectes ens estan arribant ‘en diferit’. La crisi financera que va iniciar-se l’agost del 2007 als Estats Units (EUA) i que readaptada a crisi econòmica va aterrar a Europa un any més tard, va posar en marxa una dinàmica social regressiva al ser dictades des de Brussel·les dures mesures restrictives amb les quals acarar el dèficit. Mesures que al seu torn varen comptar amb la complicitat dels governs europeus de torn, i que són les que han acabat per desencadenar un tsunami que està desbordant qualsevol previsió, i sobretot està passant factura als partits polítics tradicionals que fins ara havien gaudit d’una certa hegemonia que no s’acaben d’adonar –o que no es volen adonar– que els temps estan canviant…, i molt! En les eleccions de diumenge passat no es dirimia només –que també— quin havia de ser el color del govern europeu pel qual s’havia d’apostar, i en conseqüència per quines polítiques, sinó que en el joc electoral hi entraven altres factors de caràcter ‘regional’, usant en aquest cas terminologia plenament europea. Factors que en el nostre cas presentaven una dimensió i projecció estatal, però també nacional, i fins i tot local. Veiem-ho. Des d’un punt de vista estrictament europeu –que és el que tocava discernir diumenge passat– es tractava que el cos electoral dels 28 països membres de la Unió es manifestés en relació a l’acceptació o no de les polítiques d’austeritat imposades des de Brussel·les sota el dictat dels mercats i amb la complicitat de la Merkel. Escrit això, en el nostre cas i en clau espanyola, diumenge es dirimia l’abast del desgast dels dos partits fins ara hegemònics a nivell d’Estat: el PP i el PSOE. Per acabar-ho d’adobar, des d’un punt de vista català, les eleccions es presentaven en clau sobiranista, mentre que a nivell sabadellenc, es tractava d’avaluar l’estat polític de la ciutat després de més d’un any llarg de trifulgues en la política municipal. Però les coses són com són, i els resultats són els que han estat. I de qualsevol anàlisi se’n poden extreure algunes conclusions que poden ser perfectament vàlides tant a escala europea, com estatal, nacional, o local. La primera: la molt preocupant baixa participació de l’electorat. Unes eleccions en les que no hi prenen part més de la meitat dels electors es converteixen, de facto, en una denúncia quant a l’interès que per part de la ciutadania mereixen les propostes polítiques que des dels partits i coalicions es formulen. La política, també l’europea, continua excessivament allunyada d’una ciutadania que no percep la importància de les decisions, de les polítiques que des de Brussel·les s’impulsen. La segona de les conclusions ens parla de que les persones que han anat a votar ho han fet posicionant-se globalment en contra dels partits fins ara hegemònics. Els electors han preferit donar suport a moviments polítics emergents que una part de la ciutadania perceben com a alternatius a unes polítiques europees en les quals no confien. Deixant a banda què ha passat a la resta d’Europa amb l’eclosió de forces polítiques de contingut populista, euroescèptic i/o d’extrema dreta, a Espanya apareixen amb força formacions polítiques per les quals ningú no en donava ni cinc de calaix fins fa quatre dies. Un fet a tenir molt en compte. Una tercera conclusió: a Catalunya, el suport al dret a decidir n’ha sortit clarament reforçat. I això de la mateixa manera que fonamentalment el PSC –però també altres forces polítiques– s’ha vist castigat per les seves actituds i indefinicions quant al dret a decidir. Qui es beneficia clarament d’aquest estat de coses és sens dubte ERC, que també a Sabadell aconsegueix uns excel·lents resultats. Però que ningú extrapoli els resultats de les urnes diumenge passat cap a futures conteses electorals. Si més no perquè a l’hora de prendre en consideració els resultats d’aquestes eleccions europees, no es poden menystenir dues circumstàncies més que a Catalunya hi han influït: d’una banda, la mobilització del vot sobiranista que es posa de relleu en l’augment de la participació popular en prop de 10 punts en relació a les eleccions al Parlament europeu d’ara fa 4 anys; de l’altra, la voluntat –ara ja absolutament comprovable– del poble de Catalunya d’apostar per poder exercir el dret a decidir. Però tampoc no es pot confondre aquest suport majoritari al dret a decidir que explícitament reclamen cinc formacions polítiques (ERC, CiU, ICV, CUP i indirectament ‘Podemos’), amb el suport a la independència de Catalunya que sense fissures reclamen ERC, CDC i la CUP… (joan.brunet@periodistes.org).

“La política, també l’europea, continua excessivament allunyada d’una ciutadania”

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top