La mort de qualsevol persona és, per definició, inútil. A més, tota mort comporta dolor per a les persones properes i familiars. Només en casos comptats la mort d’algú pot servir per salvar la vida d’altres persones, en actes d’heroïcitat.
Aquestes dues darreres setmanes hem tingut coneixement de tot un seguit de morts que són potser més inútils que qualsevol altra mort. I han estat morts fruit d’assassinats, perquè quan hi ha persones que moren per l’acció d’altres persones, només pot tenir el nom d’assassinat.
El dijous 17 de juliol, un avió de Malaysia Airlines, amb 298 persones entre tripulació i passatge, va ser abatut per un míssil disparat des de terra a la zona d’Ucraïna que es reclama part de Rússia. Tot sembla indicar que els responsables del llençament del míssil són les milícies prorusses d’aquella zona. La realitat és que ara hi ha 298 persones mortes que no tenien la culpa de res del que passa entre Ucraïna i Rússia. Són 298 morts completament inútils, perfectament evitables, i que no condueixen a res. I molt possiblement cap dels responsables d’aquestes morts mai arribarà a ser jutjat per cap tribunal de cap país ni tampoc internacional.
Des de fa uns pocs dies, també, l’exèrcit d’Israel ha decidit atacar la franja de Gaza, sota govern palestí i controlada per Hamàs. Bombardejos aeris i amb canons i morters han estat colpejant diverses parts de Gaza. De moment, el balanç és d’una trentena de soldats israelians morts, uns 600 palestins morts -la majoria civils, i més d’una desena part infants-, amb 100.000 desplaçats palestins i pels volts de 3.000 ferits palestins. L’excusa de l’atac i invasió parcial israelians és acabar amb els cohets que gent de Hamàs llença contra territori israelià. Si bé l’exèrcit israelià afirma que bombardeja amb molta cura (fins i tot arriben a trucar a gent de Gaza per dir-los que abandonin casa seva perquè al cap d’una estona la bombardejaran), la realitat és que hi ha massa morts per ser bombardejos tan “curosos”.
S’han bombardejat escoles, platges, descampats i inclús un hospital. L’excusa que dóna l’exèrcit israelià és que Hamàs utilitza la població civil com a “escuts humans”. De totes maneres, qui tira una bomba sempre té l’opció de triar, hi hagi “escuts humans” o no. I si es llença una bomba tot i saber que hi ha “escuts humans”, està clar que és fruit d’una lliure decisió que deixa moltes víctimes innocents. La pregunta és si paga la pena matar una persona innocent si, a canvi, també s’assoleix matar a un combatent enemic. Èticament, és molt discutible optar per matar enemics encara que costi vides innocents. S’entén que Israel tingui dret legítim a defensar-se, però no pot ser a aquest preu.
A tots dos casos, el comportament dels països occidentals frega la vergonya més gran. En relació a l’avió abatut a Ucraïna, es parla de posar sancions a Rússia. Però ningú diu res d’anar a buscar els culpables directes i indirectes del llençament del míssil i posar-los davant d’algun tribunal. Mentre, les famílies de 298 persones s’han trobat amb un familiar mort i cap responsable a qui culpar.
En el cas dels atacs israelians a Gaza, cal tenir en compte, en primer lloc, que el teòric culpable dels coets palestins, Hamàs, va ser promogut i potenciat per Israel i els Estats Units d’Amèrica (EUA) per afeblir Aràfat a principis dels anys 80. Ara, Hamàs és l’enemic, tot i haver-lo creat. El principal aliat d’Israel, els EUA, intenta una treva que no hi ha manera de tirar endavant per culpa del radicalisme d’uns i d’altres. I cal recordar el pes del “lobby” jueu nordamericà, que obliga el govern d’Obama a donar suport incondicional a Israel, per barbaritats que faci. De fet, el Partit Demòcrata d’Obama és qui compta amb més suport del “lobby” jueu. De la Unió Europea no se sap res. I no és estrany sabent que és completament inútil en política internacional. Tanmateix, continuen i continuaran morint innocents arreu sense que ningú faci res per evitar-ho.
“S’entén que Israel tingui dret legítim a defensar-se, però no pot ser a aquest preu”
