Opinió

Independència, diners i negociacions

La situació política a Catalunya està més embolicada i complicada que mai. La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la declaració del Parlament de Catalunya del 9 de novembre hi afegeix més embolics. I tot plegat té lloc en el context d’unes eleccions generals imminents. Se’ns obre un panorama ple d’interrogants, siguin quin siguin els resultats de les properes eleccions generals.

Arreu hi ha problemes, i alguns poden conduir a més i pitjors problemes. El Tribunal Constitucional ha sentenciat que d’independència res de res, ni tant sols parlar-ne o debatre-la al Parlament de Catalunya. En la mateixa sentència hi ha elements que poca gent ha vist, però que tenen força importància: no es pot parlar ni debatre d’independència, però tampoc de república. Si qualsevol parlament autonòmic aprova una declaració demanant una república a Espanya, immediatament serà prohibida pel Tribunal Constitucional. No ens ha d’estranyar, atès que el president del TC va accedir al càrrec sent militant del PP, donant-se de baixa no pas abans sinó després de ser-ne designat president. Per cert, el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, no ha estat mai jutge: simplement era militant del PP i catedràtic de Dret del Treball. La sentència d’aquesta setmana contra la declaració del Parlament l’ha redactada Andrés Ollero, membre també del Tribunal Constitucional. Però el senyor Ollero tampoc ha estat mai jutge. És catedràtic de Filosofia del Dret i ha estat 17 anys diputat del PP al Congrés. Poca credibilitat té qui decideix des de la submissió política a un partit i des d’àmbits jurídics molt llunyans del dret administratiu, polític i constitucional. Aquesta sentència no acabarà amb l’independentisme, sinó que probablement l’alimentarà. Mala estratègia.

En aquest context, la Fiscalia General de l’Estat munta un altre disbarat en demanar que s’investigui els ajuntaments que han aprovat mocions donant suport a la declaració independentista del Parlament. No s’adonen que el primer alcalde condemnat per sedició o rebel·lió serà el primer heroi del modern independentisme català. Mala estratègia.

El govern de l’Estat no afluixa, utilitzant totes les seves eines incloent l’ofec econòmic. Però al PP li ha sortit el tret per la culata amb aquesta operació. Primer va condicionar els crèdits al govern català a no gastar-se res en “vel·leitats independentistes”. Així esperava que els creditors de la Generalitat (farmàcies, empreses, associacions, etc.) es revoltessin contra el govern català. Però com que la majoria dels diners arriben directament als creditors, al final aquests s’han queixat al govern de Madrid, no pas al de Catalunya. I no deixa de ser una paradoxa rebre diners prestats, pagant interessos, que no són més que els teus propis diners que has donat a un altre. Mala estratègia.

Per aquesta raó es pot generar una reflexió ben senzilla: amb la independència, teòricament, tots els diners recaptats a Catalunya es quedarien a Catalunya, solucionant així l’asfíxía econòmica del govern català. Però la realitat és molt més dura. El govern català només recaptaria tots els impostos a Catalunya si ningú pagués impostos a l’Agència Tributària espanyola. I si aquesta no marxa d’aquí i hi ha empreses i persones que volen pagar els impostos a Espanya i no pas a Catalunya, el govern català mai recaptarà el 100% d’aquests diners. I les multes catalanes per impagament tributari no les avalaria cap tribunal mundial. Mala estratègia.

Mentre, CDC i Artur Mas lluiten per la seva supervivència. Si Artur Mas és president, ell i CDC potser tindran una mica de futur. Si Mas no és president, la dreta catalana tindrà al davant un llarg via crucis. Això explica la insistència en pressionar les CUP tot mantenint “Mas president” com a element innegociable. Tanmateix i passi el que passi a les eleccions generals del 20 de desembre, tot sembla indicar que tindrem noves eleccions al Parlament de Catalunya, possiblement amb resultats com els actuals. I a ERC van rient.

“ Si Artur Mas no és president, la dreta catalana tindrà al davant un llarg via crucis.”

Comentaris
To Top