Opinió

ETA és història

Després de l’escenificació de l’entrega d’armes del passat cap de setmana, ETA és història, pura història, però una història molt negra. En ple segle XXI, i malgrat les disfuncions de la democràcia espanyola, s’ha demostrat que ETA ha estat completament inútil. Però el pitjor de tot plegat és adonar-se que tots els assassinats comesos per ETA en democràcia no han servit de res, llevat de dur dolor a moltíssimes famílies.

Si es confronta l’independentisme violent d’ETA amb l’independentisme català, es comprova l’absurda inutilitat de tantes morts provocades per ETA. Avui Catalunya és molt més a prop de la independència que Euskadi, i sense haver vessat ni una gota de sang. I moltes ciutats de Catalunya i Espanya, sense haver matat ningú, estan teòricament molt més a prop del mateix tipus de “revolució socialista” que ETA propugnava mitjançant la violència.

Avui, més que mai, queda claríssim que els atemptats d’Hipercor, els 6 policies assassinats a Sabadell l’any 1990, la mort d’Ernest Lluch, i altres centenars de morts a mans d’ETA no han dut res positiu per a Euskadi, per a Espanya, ni per a absolutament cap persona.

Al setembre de 1982, ETA político-militar va deixar les armes. Personatges com Mario Onaindía o Kepa Aulestia van veure claríssim que matar no tenia cap sentit. Després d’un cop d’estat al 1981 desactivat i un mes abans de l’aclaparadora victòria del PSOE, una bona part de l’entramat etarra deixava la violència. Però alguns altres, encaparrats en una visió criminal de la política, van continuar matant. Al 2001 va néixer Aralar, escissió de Batasuna contrària a la violència, després que ETA trenqués la treva pactada amb el govern d’Aznar.

L’oportunitat d’or d’ETA hauria estat en el període dels anys 2004, 2005 i 2006 (sense atemptats), en el moment en què negociaven Jesús Egiguren (president del Partit Socialista d’Euskadi), Arnaldo Otegi (Batasuna) i Josu Ternera (ETA). Aleshores, ETA podria haver negociat unes condicions d’abandonament de la violència semblants a les de l’IRA a Irlanda del Nord, prou beneficioses per als membres de la banda. Però els sectors durs d’ETA (amb el suport d’un sector de Batasuna), van trencar la treva al desembre de 2006 amb un cotxe bomba a un aparcament de l’aeroport de Barajas, a Madrid. Aleshores, ETA va destruir la seva darrera oportunitat d’obtenir un final mínimament útil per als seus. I amb el temps, també s’ha comprovat que el GAL tampoc va servir per a res, llevat d’alimentar ETA.

Ara, els centenars de presos d’ETA i els activistes que pugui tenir (poc més d’una vintena), no tenen ni una sola eina a la mà per negociar res. Fins i tot l’organització de presos d’ETA (Etxerat) només reclama el final de la dispersió de presos etarres a presons d’arreu d’Espanya, i un tractament més o menys especial per als presos malalts. Durant dècades, ETA ha pressionat els presos per no acollir-se als beneficis penitenciaris que la llei manté. Tot plegat, en nom d’una pretesa “duresa i força ideològiques”. Mentre, uns altres presos clarament penedits, se n’han desmarcat i molts d’ells ja viuen fora de la presó, total o parcialment. Ara, centenars de presos etarres sotmesos a les instruccions de la banda, estan venuts per uns dirigents que al final els han deixat sense res a negociar.

La derrota etarra és total. I no és només fruit del que el PP afirma, conforme ha estat gràcies a una “inflexible” estratègia policial i judicial. Bona part de la derrota etarra és culpa d’ells mateixos, del cúmul d’absurditats, errades i estupideses cròniques que han comès durant dècades. Mentre les societats espanyola, basca, navarresa i catalana, evolucionaven ràpidament, ETA i el seu entorn vivien en un món paral·lel cada dia més allunyat de la realitat. Ara, avui, la realitat els ha caigut al damunt, esclafant-los.

ETA és pura història. Afortunadament, ja no és material per a polítics, jutges ni policies. Ara és només cosa d’historiadors.Tanta mort i tant de dolor per a res!

“Després de l’escenificació de l’entrega d’armes del passat cap de setmana, ETA és història, pura història, però una història molt negra”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top