Ciutat

Tres alternatives a la pujada de la taxa de residus

Analitzem mesures per fomentar el reciclatge i estalviar, sense apujar les taxes

Imatge d'arxiu de la planta de compostatge de Can Barba, a Terrassa / LLUÍS FRANCO

Segons els experts, abaixar o apujar les taxes de residus no influeix en el nombre de persones que reciclen, és una mesura política que no pot vincular-se a l’impuls dels valors cívics i ecològics. “Aquesta associació no es pot fer”, explica al D. S. Pilar Clapers, biòloga i tècnica de l’empresa de serveis mediambientals GAIA“els ciutadans convençuts ja els tens reciclant i als que no ho estan, cal encoratjar-los amb altres sistemes”. De fet, indica Clapers, hi ha un tant per cent de la població que, considerant que ja paga una taxa, “decideix no fer res i no reciclar”, indica.

D’alternatives que fomentin el reciclatge de manera eficaç n’hi ha moltes: des d’apropar i agrupar els contenidors (posant sempre junts els del rebuig, l’orgànica i la selectiva) a implantar sistemes que eliminin l’anonimat, per exemple, a través de la recollida a domicili o amb contenidors tancats accessibles només amb targetes personals. En plena polèmica per la pujada de la taxa de residus a Sabadell, analitzem tres alternatives per fomentar el reciclatge que s’estan posant en marxa o ja funcionen en d’altres ciutats catalanes i de l’estat:

1 – La recollida ‘porta a porta’

Barcelona i Matadepera

Un dels sistemes més efectius per aconseguir que la gent recicli, diuen els experts, és la recollida porta a porta. “No té sentit que una persona que separa pagui el mateix que una que no ho fa”, assegura Clapers, “un sistema porta a porta seria més efectiu”. L’Ajuntament de Barcelona ha implantat (no sense polèmica) una prova pilot amb aquest mètode al barri de Sarrià, marcant els dies i hores concretes a les quals els veïns poden deixar al carrer les bosses de rebuig, vidre, paper o plàstic. El consistori no farà una valoració de la campanya fins el setembre, però fonts de l’Ajuntament han indicat al D.S. que el sistema està fomentant el reciclatge i que les expectatives de resultats són bones.

També és el cas de Matadepera, que ja fa 13 anys que va implantar el sistema i és la ciutat que més deixalles recicla a Catalunya: el 90,67%. Matadepera se situa prop del triple de la mitjana del Vallès (que es troba prop del 36%), i més del doble que la mitjana catalana (un 40%) en aquest àmbit. Segons un estudi de l’Agència de Residus de Catalunya, un sistema basat en contenidors aconsegueix entre un 10 i un 50 per cent de recollida selectiva (vidre, cartró, plàstic…) i deixa una petjada de carboni d’uns 149 quilograms de CO2 per habitant i any.  El sistema porta a porta, en canvi, aconsegueix reciclar entre el 60 i el 85 per cent de les deixalles i redueix l’impacte ecològic a 92 quilograms de CO2 anuals per habitant. La recollida a domicili és, a més, lleugerament més econòmica: 68,4 euros anuals per a cada ciutadà, contra els 69,5 del model basat en contenidor.

2 – Contenidors tancats i targetes personals

Sant Just Desvern i Palma de Mallorca

L’Ajuntament de Sant Just Desvern va presentar el passat mes de juny un sistema per fomentar el reciclatge que és pioner a Catalunya: tenir els contenidors tancats. Aquest model de recollida d’escombraries, que el consistori ja ha estat provant i que implementarà progressivament aquesta tardor, suposa instal·lar xips electrònics als contenidors que permetin abocar brossa només a usuaris que s’identifiquin amb una targeta. Això permetrà, per una banda, controlar l’ús dels contenidors de rebuig i selectiva, i alhora premiar els veïns que reciclin.

L’Ajuntament de Palma de Mallorca, a través de l’empresa adjudicatària de la recollida de neteja (EMAYA), també aplicarà aviat un sistema semblant. En declaracions al D.S., fonts d’EMAYA han explicat que els nous contenidors s’aniran instal·lant en els pròxims mesos, i que s’espera que el sistema entri en funcionament a finals d’octubre. La proposta cerca premiar els veïns que utilitzin la seva ‘targeta ciutadana’, amb la qual podran obrir els contenidors, que registraran l’ús que en facin. “La idea és acabar amb l’anonimat en el reciclatge”, explica Pilar Clapers, que considera que bonificant els veïns que utilitzin el servei augmentarà la consciència ecològica.

3 – Que reciclar tingui recompensa

Sabadell i Terrassa

Bonificar els usuaris que reciclin és un sistema cada cop més estés entre els Ajuntaments. Sabadell, per exemple, premia amb una reducció de fins al 90% de la taxa els veïns que demostrin que separen les escombraries per tipologia i tenen un compostador per tractar la matèria orgànica. És el cas de la família Serrano Alonso, una de les quaranta llars que te una planta de compostatge a casa i paga una taxa de 12 euros l’any. “Deu vegades menys que sense compostar!”, exclama Marc Serrano, que explica que el motiu per optar per aquest sistema va ser doble: en primer lloc per convicció, i també per motius econòmics. “Ens val la pena. Fins i tot el nostre fill gaudeix més!”, assegura.

A Terrassa, amb una taxa de recollida de residus d’entre 75 i 160 euros els veïns poden descomptar-se entre un 10 i un 20% de l’aportació si fan ús de les deixalleries; i poden obtenir una bonificació del 50% si fan autocompostatge. A més d’aquestes bonificacions per bones conductes ambientals, el consistori terrassenc contempla diversos descomptes a la taxa de residus “en funció de la situació econòmica i les característiques de les famílies”.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top