JOSEP RAMON GIMÉNEZ

Demo-cràcia

[Per Josep Ramon Giménez, periodista]

Democràcia, del grec démos (poble) i krátos (poble, autoritat o govern). Si ho apliquem literalment vol dir el poder o govern del poble. Però com que les paraules es converteixen en plastilina en mans de segons qui les fa servir, ens trobem que poden apropiar-se de la paraula democràcia partits o organitzacions reaccionàries amb l’ambició d’aconseguir per mitjans democràtics el poder per, en el cas d’aconseguir-lo, desenvolupar després mesures antidemocràtiques, sovint emmascarades de demagògia populista. I amb la democràcia es vesteixen diverses opcions intermèdies (conservadores, liberals, socialistes) fins a arribar a les més autogestionàries, a les més properes als ciutadans, al poble.

‘Démos’

Dit això, i arraconant l’acció democràtica a la participació en les eleccions dels poders públics en una instància o l’altra, a l’hora de dipositar una papereta dins d’una urna cada quatre anys, la participació de la ciutadania en el poder esdevé força escarransida. Per evitar aquest bocí de democràcia caldria que estiguéssim dia a dia a l’aguait de què, per què, quan, com i on fan les coses els governs que escollim. Només així, en el sistema convencional en què vivim, podem ser capaços de donar o treure la confiança a una opció política, estigui aquesta al govern o a l’oposició. Només així omplim de significat la démos, i que el poder pertanyi més al poble. Si simplement ens vestim de festa cada quatre anys per anar a votar i ens tombem contemplatius els quatre anys següents, no tindrem cap dret després a retreure res als poders polítics que ens governin. Per cert, us heu fixat que la protesta contra els polítics és molt alta entre els abstencionistes? Doncs jo els acuso d’antidemòcrates. Sense embuts. I si n’hi ha que el que volen és canviar de sistema, que s’ho treballin.

‘Krátos’

Per mi les campanyes electorals són absolutament sobreres. Amb el seguiment continu de l’acció de govern i del comportament de l’oposició, més la formació política que ha anat conformant la meva ideologia, una campanya electoral no em fa moure ni un bri la meva mà a l’hora d’escollir la papereta.

Ja sabem que les campanyes intenten captar els indecisos, els que no s’han preocupat de seguir de prop l’acció política entre convocatòries, que les campanyes volen moure a la participació. Però que no veiem que és llavors quan els partits fiquen en els seus missatges més palla que gra? Estem acostumats a les promeses que no compliran, a discursos buits, retrets i desprestigi dels adversaris. A les generals passades ha estat el súmmum del llenguatge barroer i de l’insult. A les nostres municipals val a dir que hi està havent més moderació, tot i que algunes opcions estan més ocupades en la crítica de l’adversari que a explicar el seu programa, si és que el tenen. També trobo que els candidats i candidates a l’alcaldia de Sabadell segueixen insistint molt en l’obra pública, en els equipaments… És molt important millorar la mobilitat. Cert. Però cal abordar primer el debat sobre el model de ciutat i de comarca abans de reformar la Gran Via. És molt important bastir Sabadell d’equipaments allà on estiguin mancats. Cert. Però per què no parlen més de l’ànima de la ciutat, dels ciutadans? Els sembla que compleixen amb aquest capítol parlant només d’economia, de millorar l’ocupació, que també és molt important. Però, i la cohesió social? Què ofereixen, sobretot, per a determinats barris on s’ha instal·lat molta migració estrangera? Barris que van pel camí de la marginació i d’esdevenir perillosos guetos? Algú pensa en mesures potents per treballar la interculturalitat i evitar que la ultradreta suqui pa precisament a aquests barris?

Ah! Per cert, hem caigut que el 26 també votem el Parlament europeu? Qui fa pedagogia sobre la importància que tenen el Parlament i la Comissió de la Unió Europea? Mentre estiguem al club europeu, també cal posar els llums llargs. Uns llums que arribin a Brussel·les i Estrasburg. Prenguem consciència que allà es decideixen grans mesures que obliguen els estats membres i que ens acaben afectant a tots.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top