Lluita per la igualtat. Tot i néixer sense una part del seu braç dret, l’Óscar Salguero mai s’ha sentit diferent. “Vivim, gaudim i patim com totes les persones i en l’esport és igual. No hi ha cap adjectiu per definir un esportista. Soc paralímpic, sí, però per a mi les medalles signifiquen el mateix que per a qualsevol altre esportista”, explica convençut.
De fet, fa dos anys li va doldre, després de guanyar el Mundial, no rebre el guardó de millor esportista de la ciutat. Pot semblar una contradicció que el seu nom no figuri en el palmarès de la Festa de l’Esport sabadellenc havent guanyat tots els títols possibles. “Ja ho vaig dir en el seu moment, penso que no es va valorar correctament. S’han de valorar els resultats i no qui els ha fet”.
En aquesta última edició no hi va participar, però l’any vinent espera tornar-hi. Abans de convertir-se en nedador de competició, l’Óscar va experimentar en diferents esports. Va provar el karate, atletisme, futbol, i fins i tot el waterpolo. “De petit no parava, però l’aigua era la meva passió. Sempre estava dins. Al final em vaig decidir per la natació, és l’esport amb què em sentia més còmode. Recordo, però, que quan vaig començar nedava amb els punys tancats! Si llavors em diuen que al cap de 10 anys tindria tots els títols possibles, m’hauria semblat impossible”.
Però per a l’Óscar no hi ha res impossible. És un competidor nat. Tot i haver-ho guanyat tot, no perd la motivació. “Tornar a sentir les sensacions de guanyar una medalla d’or a uns Jocs Olímpics és una cosa impressionant, difícil d’explicar. Jo no perdo la il·lusió ni l’ambició. M’agradaria tornar a viure aquesta sensació”.
Doncs tindrà l’oportunitat de sentir-ho l’any que ve. De fet, té marcat amb vermell una data: el 27 d’agost del 2020. Aquell dia nedarà els 100 metres braça als Jocs de Tòquio, on tindrà el suport dels pares, germana i la seva parella. “Ja estan comprats els bitllets d’avió”, revela. “Per a mi sempre ha estat molt important tenir el suport de la gent que més estimo, sobretot en moments difícils, que també n’hi ha”. Tercer de Medicina
L’Óscar combina la natació amb la carrera de Medicina. Ara cursa tercer a la Unitat Docent del Parc Taulí. “Em perdo algunes classes, però no fallo a les pràctiques. M’agraden molt i, tot i la dificultat d’horaris, estic aconseguint bones notes”. Encara no sap quina especialitat farà. “Ara tot just començo a entrar a quiròfan, consultes i conec totes les especialitats. M’agradaria que estigués relacionat amb el món de l’esport, però no descarto res”.
