Publicitat
Ciutat

La cruïlla dels ‘trans’: o l’estigma, o la feina

La trobada Translaboral es marca com a fita reduir l’atur
del col·lectiu, que ronda el 85%. Parlem amb alguns casos d'èxit

/ Victòria Rovira

“A la feina, es miren allò elemental: qui ets, de quina manera et vesteixes i... què tens entre les cames”, comenta la Clara Palau.  Prejudicis i mirades amb recel i rebuig. Aversió. Aquest és el mal tràngol que han de patir les persones transsexuals, un dels col·lectius més discriminats i invisibilitzats a la feina.

No se’ls veu perquè no hi són: segons un estudi recent de l’Associació Catalana de Catalunya Llibertat, l’atur entre els trans arriba al 85%, vuit vegades per sobre de la taxa general (Catalunya, 3r trimestre 2019: 10,9%). La trobada Translaboral, celebrada ahir a Sabadell, va proposar-se reduir els registres de desocupats i la discriminació laboral a Catalunya des de la capital vallesana. El repte és majúscul, com reconeixen les mateixes enquestes: un 44% dels espanyols veu ser transexual com un desavantatge per aconseguir feina, segons un informe de l’Institut de la Dona. Els prejudicis condicionen l’accés al treball i el clima laboral un cop s’és dins. És l’estigma o la feina.

Aquell 1 de cada 10

La Clara i l’Aria són l’excepció que trenca la norma. Són aquell 1 de cada 10 transexuals que treballa. Més que una desavantatge, creuen que incorporar trans a l’empresa és un actiu. “Desprendre’t de l’engany et fa ser més productiva”, assegura la Clara, dissenyadora de maquinària, després d’estar 59 anys “disfressada d’home”. Explica que ha guanyat llibertat “a la vida i a la feina”.

L’Aria, amb 25 anys, és treballadora social del Servei d’Atenció Domiciliària de l’Ajuntament. Es considera una “afortunada”, potser perquè el  seu trànsit no ha estat un camí de roses. En la seva feina anterior, una pizzeria de Sabadell, va patir tocaments i l’assenyalament dels companys. “Un dia vaig anar al congelador, un em va tocar el cul i em va dir: ‘Ai! Ara no te’l puc tocar, no? Que ets una dona. Mai seràs una dona de veritat’”. Les mofes van acabar en un acomiadament “de males maneres”, que ara li ha obert noves portes.

Publicitat

El Noah (22 anys) també ha viscut la discriminació en les pròpies carns. A diferència de la Clara i l’Aria, va deixar la seva feina i ara s’ha tornat a centrar en els estudis. “Els trans homes estem menys normalitzats. El meu cap em va presentar com una noia que volia ser un noi. El primer dia vaig ser la Noe i durant mesos la Noah. Mai em van dir ‘el Noah’”.

Educar per canviar

S’han de veure les capacitat laborals, no el trànsit”, demanden les persones trans. Però, per on es comença? Argentina ha estat pionera amb una quota per garantir la presència de transsexuals a les empreses. A Espanya, Aragó ja s’ha plantejat aplicar-ho.

Des de Sabadell, però, es parla més en clau d’educació. “Cal coeducació, tant a les escoles com a la feina. Igual que es fan cursos de riscos laborals, s’hauria de poder parlar d’això”, afegeix el Noah. La Clara va un pas més enllà i llança una reflexió. “Es tracta d’enfocar la llibertat per mostrar-te tal com ets... Totes les persones estem dins d’una màscara. Qui no està dins d’una?”.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top