Oci i cultura

Els acudits visuals de Trabal, 95 anys més tard

Portada de ‘L’any que ve no l’altre’ / VICTÒRIA ROVIRA

L’any de la Colla de Sabadell entra al 2020 en temps de pròrroga i encara presenta alguna novetat de darrer minut. Com ara el llibre L’any que ve no l’altre, un homenatge a L’any que ve no de Francesc Trabal, publicat el 1925. El llibre està signat pels Hereus del Senyor Banyeta, amb pròleg de Jaume Aulet i editat per La Llar del Llibre de Sabadell, Sabadell Còmics, el Col·lectiuPereQuart i la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell.

A la portada hi ha una il·lustració del sabadellenc Ricard Efa. És la que s’ha fet servir com a leitmotiv de l’Any de la Colla de Sabadell i combina un pa –símbol de l’acampada a la font del Saüc– i un paraigua –l’element amb què els membres de la Colla venien els romanços al Passeig entre el 1920 i 1923.

La publicació inclou els acudits visuals de fins a 45 escriptors, actors, periodistes i dibuixants. Alguns de Sabadell, altres de fora. Entre ells, hi destacaquen Benet Casablancas, Roc Casagran, Enric Casasses, Narcís Comadira, Antoni Dalmases, Marina Espasa, Feliu Formosa, Enric Gomà, Dolors Miquel, Toni Padilla, Josep Pedrals, Cesc Prat, Rosa Renom, Joan Safont, Màrius Serra, Clara Soley, Ramon Solsona i David Vila i Ros. 

Portada del llibre / VICTÒRIA ROVIRA

Tots aquests participants en el projecte s’inspiren en L’any que ve, el llibre signat per Francesc Trabal que va aparèixer l’any 1925, en el qual van participar altres membres de la Colla de Sabadell i que incloïa un famós pròleg del poeta Josep Carner. Era el primer número editat per les Edicions La Mirada i del qual la Colla de Sabadell va anunciar-ne el llançament –acte que es va produir literalment, des del balcó del Casino dels Senyors.

L’objectiu d’aquesta publicació és retre homenatge els membres de la Colla de Sabadell, aquell grup que, segons Carner, va posar de moda la nostra ciutat dins la cultura del país als anys 1920. Les aportacions inclouen una llegenda en la línia de L’any que ve, amb l’humor de les paraules òbvies.

Comentaris
To Top