Publicitat
JOAN REIXACH

‘I love’ lo Delta

Deixant de banda l’arrelada tradició dels correbous, tot m’agrada de lo Delta. Penso que aquesta afirmació dita per un sabadellenc fill de gironins agafa més rellevància. D’infant i jove acostumava a estiuejar a la preciosa Costa Brava o visitar la meva iaia a la bonica Garrotxa, però aquests territoris mai han arribat a impactar-me tant com ho han fet les terres de l’Ebre.

Del Delta m’agrada el paisatge, la calor de l’estiu, la llum del sol, la gastronomia, el tarannà de la gent, els pobles, la parla ebrenca, la cultura, els tarongers al carrer, la visió política dominant dels seus municipis, la no explotació comercial agressiva, la pau que transmet, les nits tranquil·les i ara, amb el temps, m’agraden els records que he acumulat durant els anys i que perduraran en mi tota la vida. Quan estic a Sabadell fins i tot m’emociono veient els U2, no són el meu estil musical, en el seu vídeo gravat a la punta del Fangar de la cançó Vértigo (aquella de l’“1, 2 ,3, catorce”). Per cert, mai m’ha picat un mosquit al Delta.

Aquest indret m’ha ajudat a educar els meus fills en el respecte per la terra. Aquest estiu vam rebre la visita d’una amiga israelita del meu fill, per motius d’agenda disposava de poques hores d’estada, i ell li havia d’ensenyar el millor de Catalunya, no va tenir cap dubte a l’hora de triar un únic lloc on portar-la, la va dur al Delta, i va quedar meravellada per la bellesa del que aquesta setmana ha quedat tan malmès.

El que ha succeït aquests dies pel temporal Gloria ens hauria d’obrir els ulls als catalans de la riquesa que tenim al sud, i no només la que ens aporta la natura. M’enfada la visió que tenim a vegades els barcelonins del territori i de la nostra riquesa cultural, ja agradaria a moltes poblacions de l’àrea metropolitana, tan cosmopolites elles, de tenir un festival de dansa internacional (deltebredansa.cat) de la qualitat com el que tenen a Deltebre, població d’uns 11.000 habitants, on companyies arribades d’arreu del món venen cada any a ensenyar les noves tendències en aquest art.

Publicitat

Aquesta setmana he parlat amb dues bones emprenedores ebrenques, la Josefa Castellà i la Susana Gómez, que van crear fa anys un model sostenible de turisme rural a partir de recuperar i conservar les barraques d’en Salvador, edificacions típiques de la zona, complint amb les directives de sostenibilitat europees, i amb la dificultat afegida de no comptar amb una ajuda clara per part de les administracions i que actualment gaudeixen de molt èxit i reconeixement. La tristor i ràbia dels esdeveniments les fa arribar a la conclusió que en pocs anys el territori pot desaparèixer a ulls de tothom, i tot motivat pel retrocés continuat en la inversió en un dels espais naturals més importants d’Europa.

Per acabar, no diré si tinc més simpaties per l’equip de futbol de la CD Cava o més per la UE Jesús i Maria, però no tinc cap dubte que el Barça hauria d’acceptar la petició del president de la Cava d’anar a jugar a Deltebre, com va fer a Cartagena, i així ajudar aquests dies la gent d’allà. Com l’FC Barcelona, tots hauríem d’ajudar qui cuida d’aquest tresor de la nostra geografia.

Nota: ajudar el Delta no vol dir envair-lo amb furgonetes d’estil hipster per anar a fer-se fotos per pujar a Instagram.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top