[Per Josep Mercadé, periodista]
La campanya electoral de Catalunya serà llarga i estranya. Llarga perquè encara no sabem quan seran les eleccions al Parlament i ja fa dies que els principals partits sobiranistes es tiren els plats pel cap mentre els socialistes es freguen les mans. I estranya pels moviments tàctics previs a la disputa electoral que posen en qüestió moltes de les coses que han passat des de l’1 d’octubre del 2017.
En plena setmana de Carnaval, aquest Dimecres de Cendra arriba el gran dia. El de la constitució de la taula de diàleg entre el govern de coalició del PSOE amb Unidas Podemos i el govern de la Generalitat de Junts i Esquerra. Després dels jocs de malabars dels darrers dies, finalment arriba el tan esperat procés de diàleg amb Madrid.
A ningú se li escapa, però, que estarà supeditat al resultat de les eleccions catalanes. Per tant, més que mai, la Quaresma serà temps de reflexió durant els quaranta dies que ens separen de la Setmana Santa i de l’aprovació dels pressupostos.
La situació, ves per on, té semblances amb el que estem vivim a Sabadell, però amb papers canviats. Anem a pams. La decisió de Junts per Sabadell de donar suport al pressupost del govern socialista i Podem obre una nova etapa a l’Ajuntament de Sabadell. Com ha dit Lourdes Ciuró, ho fan perquè la ciutat no pot estar més temps aturada i perquè el govern ha fet seves les propostes estrella de Junts a la campanya sobre la Gran Via i el Ripoll. Tot i les crítiques de la resta de grups de l’oposició, especialment ERC, s’aprovaran uns pressupostos que no és pas mala cosa.
Fixem-nos-hi A Sabadell, Junts manté la mateixa actitud possibilista d’Esquerra respecte al govern de Madrid. Segurament, la decisió de Lourdes Ciuró serà criticada per un sector de l’independentisme pel fet de pactar amb els socialistes de l’alcaldessa, Marta Farrés. El mateix passa a Catalunya amb ERC, que alguns titllen de traïdors a la causa indepe per intentar arribar a acords amb el govern de Madrid i desbloquejar una situació estancada de fa massa temps.
Està bé que a Sabadell la formació de Puigdemont faci valdre més els interessos de la ciutat que no pas les consignes. I el mateix a Catalunya per part d’Esquerra, tot i que són situacions diferents. A Catalunya tenim unes eleccions properes que no sabem quan seran però que ho condicionen tot. Aquest Dimecres de Cendra comença a Madrid el diàleg però no enterrem la sardina abans d’hora.
