Ciutat

Quan els ocellaires feien festa a l’Aplec de la Salut

Repassem com era la tradicional festa, quan els ocellaires tenien molt protagonisme

Campanar del Santuari de La Salut de Sabadell / ÓSCAR ESPINOSA

L’Aplec de la Salut era la festa més celebrada de l’any. Més, fins i tot, que la mateixa Festa Major. El segon diumenge de maig la vila s’omplia de forasters. De bon matí, carros i tartanes omplien camins i carreteres en direcció a Sabadell. De fet, de carretera només n’hi havia una, la de Barcelona, que va arribar l’any 1847. Aquelles fileres de carruatges es dirigien a l’esplanada de la Salut. Anaven carregats d’optimisme i de menjar, molt menjar: carn, tocino, arròs, pa, vi, aiguardent... i una graella ben grossa. Tots feien via a l’Aplec.

També hi anava gent a peu. Ja fossin vilatans o forasters, alegres colles es dirigien cap a la Salut. Primer havien de baixar el fort pendent cap a la passera del riu Ripoll –fins que no hi va haver el pont que es va construir l’any 1864– i tot seguit pujar fins a la Salut. Anaven caminant, corrent, saltant, rient o fent xerinola. La majoria havia de passar pel carrer de la Salut, aquells dies, el més engalanat i joiós de la vila. Els assistents a l’Aplec anaven primer a la capella, però sempre estava atapeïda de fidels.

Aquella veneració per la Verge de la Salut anava augmentant en tal magnitud que deixava petita la vella ermita. Es va fer necessària la construcció d’un nou temple. L’any 1872 es va decidir enderrocar l’ermita i edificar una església consagrada a la Mare de Déu de la Salut. Es va inaugurar el 1882, encara que sense campanar, que es va construir el 1907.

L’esplanada era un bullici de fum, d’olors, de fortor de carn a la brasa, de botifarra, de cassoles d’arròs i altres aromes que embafaven els que només hi anaven a fer el tafaner. A més, amb instruments musicals –guitarres, acordions, bandúrries o castanyoles– o sense, les cantades i ballades omplien l’ambient amb una sonoritat alegre i joiosa. Era la celebració més divertida i festiva. El vi i els aiguardents arrodonien la jornada. Poques vegades, però, els Mossos d’Esquadra havien d’intervenir en baralles o disputes.

Un dels actes més importants de l’Aplec de la Salut era la Festa dels Ocells, que es va començar a celebrar al carrer de la Salut. A partir de mitjans de segle XIX, les mostres, campionats, concursos, intercanvis o festes amb ocells de cant es varen fer molt famoses i competides. Sabadell va ser una vila impulsora d’aquest tipus d’exhibicions, avalada per diferents col·lectius de la vila. La Sociedad Pajaril Sabadellenca, per exemple, va ser fundada l’any 1845.

"Entre la gent aficionada als ocells, aquell dia pel carrer era festa grossa i animada"

Al davant del Cafè de les Delícies es muntava la tribuna per al jurat i autoritats. Després de celebrar una vistosa passada per la ciutat, amb acompanyament musical amb l’orquestra Els Muixins, se celebrava el concurs. No cal dir que entre la gent aficionada als ocells, els concursants forasters i els romeus de la Salut, aquell dia pel carrer era festa grossa i animada.

Explica Marian Burgués: “Els ocellaires al cafè fent transaccions, entre copa i copa, pagant-se alguns ocells a preus de tocino al temps de matança. Els ocells cantadors gairebé tots eren cegos. Cegos d’agulla de foc que els bàrbars ocellaires havien aplicat amb el trist criteri que cegos canten més. Pobres bestioletes!”.

Per evitar aquesta barbaritat, la de privar del sentit de la vista a les innocents aus cantaires, hi havia un fort compromís entre els organitzadors del concurs, els socis de les societats ocellaires i els participants. A més, l’Ajuntament supeditava el pagament de les subvencions a les diferents societats a la certificació seriosa que no hi havia cap ocell privat de la vista. Aquelles quantitats oscil·laven entre les 25 i les 100 pessetes. Així, l’any 1915, la Societat Pajaril Creualtenca va rebre 50 pessetes, la Societat Pajaril Antiga del Carrer de la Salut en va rebre 75 i la Societat Pajaril Sabadellenca, 100.

Aleshores estava permesa la caça d’ocells autòctons apreciats pel seu cant

Aleshores estava permesa la caça d’ocells autòctons apreciats pel seu cant. Ara es coneixen amb el nom de fringíl·lids i són: cadernera, verdum, pinsà i passerell. En aquella època, moltes cases tenien ocells d’aquestes espècies tancats en gàbies penjades a la paret que, amb les seves refilades, feien les delícies dels seus propietaris. El cant dels ocells era, i és, un goig preciós. Però majoritàriament quan estan en llibertat.

Actualment la seva captura està prohibida. La Directiva Europea 92/43/CEE i la Llei 42/2007 prohibeixen la caça d’aquestes espècies. Permeten, això sí, la possessió i exhibició d’ocells fringíl·lids, sempre que estiguin criats en captivitat.

La Generalitat, mitjançant el Decret 139/2014 de 14 d’octubre, va establir un règim temporal per al període 2014-2018 de les autoritzacions excepcionals per a la captura en viu i tinença d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat adreçada a l’activitat tradicional de concursos de cant. Aquell règim temporal va finalitzar el passat 31 de desembre del 2018.

La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top