MARC ARGEMÍ

Qui conspirava contra Olof Palme?

[Per Marc Argemí, periodista]

Ja sabem qui va matar Olof Palme, el primer ministre suec abatut per un tret en ple carrer una nit de febrer del 1986. Segons els investigadors del cas, un dels grans magnicidis de les darreres dècades, l’assassí no és altre que la primera persona que va arribar al lloc dels fets: Stig Engstrom, un dissenyador gràfic que treballava a la companyia d’assegurances Skandia, que tenia la seu a uns pocs metres del lloc dels fets.

A les 4 hores de l’assassinat, un funcionari de l’ambaixada de Suècia a Alemanya rep la reivindicació dels fets d’una suposada portaveu de la Fracció Exèrcit Roig. La mateixa reivindicació arriba a l’agència de notícies Reuters a Londres, però els investigadors no van donar-ne gaire crèdit. Al cap de pocs dies, la policia va anunciar que treballava sobre la hipòtesi que l’assassí, un professional de la cosa, hauria comptat amb un còmplice que el va ajudar a fugir amb cotxe. Després d’oferir una recompensa per a qui facilités pistes i de fer un retrat robot, van detenir 10 persones, entre d’altres dos iugoslaus que sortien del país direcció a Dinamarca. A la setmana, s’havia detingut també un ciutadà alemany com a sospitós. Uns dies més tard, el sospitós principal era un intel·lectual suec d’ideologia ultradretana, que la policia va detenir diligentment. Després, es va especular sobre una possible revenja pel comerç d’armes sueques amb Iran, unes controvertides operacions de les quals Palme s’hauria beneficiat: els terroristes serien uns kurds a sou dels iranians. Finalment, a finals del 1988 van acabar detenint a un suec de 41 anys, delinqüent comú, toxicòman, com a principal sospitós: Carl Gustav Pettersson. Fou condemnat, però posteriorment alliberat: les proves no eren concloents.

Publicitat

Als 90, un oficial de policia de Sud-àfrica assegurà que Palme va ser assassinat per un espia del seu país per les posicions contràries del polític suec al règim de l’Apartheid. No va faltar tampoc la teoria de la CIA: aquí l’assassí hauria estat un xilè d’extrema dreta. També d’aquesta ideologia hauria estat el culpable, però de Suècia mateix, en el cas d’una altra teoria que implicaria comandaments policials. Per acabar-ho d’amanir, no va faltar qui assegurava la concurrència de la maçoneria. I en total, més de 100 persones van reivindicar participació en l’assassinat.

Quan es va descartar Stig Engstrom? En un primer moment, la policia el va entrevistar com a testimoni dels fets. Se sap que havia estat parlant amb els agents de seguretat de l’entrada de les oficines d’Skandia només uns minuts abans de l’assassinat, i que hi va tornar 20 minuts més tard a demanar ajut. En les seves declaracions va donar diverses versions i algunes contradictòries amb altres testimonis, fins que al final el van prendre per una persona amb afany de protagonisme i el van descartar. Engstorm va fins i tot queixar-se davant dels mitjans que les autoritats no el prenien seriosament. La hipòtesi Engstrom va tornar gràcies a dos treballs periodístics, publicats el 2016 i el 2018. Va ser veritablement ell? Les autoritats han dit ara, finalment, que segurament sí, i donen per tancada la investigació. Però el sospitós es va suïcidar l’any 2000, i no hi pot dir la seva.

De la cobertura mediàtica del cas se’n poden treure dues conclusions. Primer, que com passa molt sovint s’ha esclarit el qui, però no el per què: no sabem quants conspiraven contra Palme, si és que algú ho feia com s’ha anat especulant durant anys. Per aquest motiu, les últimes revelacions no anul·laran les hipòtesis sobre el mòbil del crim, fet que explica l’èxit perenne de les teories de la conspiració. Segon, que el bon periodisme requereix temps i feina, de vegades et dona només el què, i no el per què, però malgrat això continua demostrant que pot fer un servei públic de primer ordre.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top