L’esport, i en aquest cas el futbol, és un bon reflex de com es poden afrontar els diversos atzucacs que ens pugui presentar el dia a dia, com el que estem vivint amb la Covid-19. I amb el Centre d’Esports Sabadell ho hem viscut al llarg d’aquesta darrera setmana. De tenir el pas pràcticament certificat davant l’Atlético de Madrid B es va passar a veure’s contra les cordes a la fatídica tanda de penals. Però l’equip mai va abaixar la guàrdia i es va classificar.
Dies més tard, amb la ‘Cultu’, les coses van ser diferents, però el denominador comú va ser el mateix: confiança, esperit de superació i molta, molta il·lusió. I així es va classificar el CE Sabadell per a la gran final davant un dels favorits per jugadors i múscul econòmic. Demà diumenge, davant el Barça B, es podrà guanyar –tant de bo– o no, però ningú ens podrà treure l’orgull del camí fet fins al dia d’avui per aquest grup de jugadors, tècnics i directius. Un exemple perfectament aplicable a la vida quotidiana. Tot i estar contra les cordes i veure’t amb un peu i mig fora de l’objectiu, els jugadors d’Antonio Hidalgo no van deixar de creure en el somni que persegueix la ciutat i els seus aficionats: tornar al futbol professional després de cinc temporades. Aconseguir-ho seria bo per a tots, però, a vegades, per dur que sigui, el camí també és un aprenentatge i un exemple per a tots. Honor.
