“Tota l’estructura de la galeria caurà sencera, d’aquí a cinc anys haurà caigut. Quedaran les torres”. Si no s’hi fa res, aquesta és la previsió que té el president de l’associació cultural que vetlla per la conservació del Castell de Can Feu, Aleix González, sobre la zona nord de l’edifici històric. Aquest cap de setmana es va esfondrar part d’una barana d’aquesta galeria del castell, sense causar ferits. Però és una mostra més del mal estat en què es troba aquest edifici de final del segle XIX i principis del segle XX que fa dècades que està abandonat.
La galeria nord, on es va desprendre part d’una barana / VICTÒRIA ROVIRA
González reclama que s’hi facin actuacions d’urgència per, “almenys”, consolidar la façana i instal·lar una tanca realment útil, ja que des de l’associació denuncien que contínuament hi entra un grup de joves grafiters, que fan destrosses i pintades a l’interior.
L’Ajuntament va reaccionar només tenir coneixement del despreniment. Els tècnics s’hi van desplaçar i ara valoren la possibilitat de reparar la barana. Si és necessari, s’apuntalarà la zona, entre altres accions que es puguin dur a terme pròximament.
González sospita que el despreniment s’hauria produït per la debilitat de l’estructura, tenint en compte que part del sostre de la galeria que sustenta la barana són bigues de ferro rovellades, així com el vent i la pluja dels darrers dies. La zona on hi ha la barana es va construir entre el 1883 i el 1885, segons l’associació. Precisament, González considera que el manteniment que s’hi podria fer comportaria desbrossar i desembussar totes les canonades, a hores d’ara saturades.
L’agost del 2018, l’Ajuntament va tapiar les portes i va instal·lar una tanca perimetral, però al cap de poques setmanes un grup d’incívics ja havien rebentat els accessos per entrar-hi per diferents punts.
Actuar abans no sigui tard
La presidenta de l’associació de veïns de Can Feu, Carme Farràs, coincideix que cal actuar abans no sigui massa tard o excessivament costós. “Si no s’hi posa mà ràpidament, caurà tot, està molt malament”, afirma. El president de l’associació de veïns dels Merinals, Francisco García, recorda que “feia molt de temps que dèiem que això podia passar algun dia” i afegeix que el castell és un patrimoni que “s’ha de mantenir, posar al servei de la ciutadania i potenciar-lo”.
González quantifica entre 500.000 i 800.000 euros el cost de rehabilitar l’edifici per consolidar-lo en els propers anys. Tanmateix, sol·licita “actuacions senzilles” com tapiar les portes o assegurar una tanca que no es pugui saltar. De fet, denuncia que en els darrers dies hi ha hagut gent a l’interior del castell i que s’hi han fet noves pintades.
Per la seva part, l’historiador de l’art sabadellenc Patxi Ocio Casamartina emfatitza que “Sabadell no es pot permetre el luxe de deixar perdre més patrimoni”. I menys un edifici tan singular per al municipi com aquest, que “s’inscriu en la trajectòria artística de castells romàntics de finals del s. XIX i principis del XX”. Tanmateix, l’historiador destaca qui va ser el seu arquitecte: August Font i Carreras, membre de l’equip que va fer la façana gòtica de la catedral de Barcelona, entre altres.
Donar-li una sortida
Els defensors de recuperar el castell demanen que l’edifici històric es rehabiliti i se li tregui així una funció. Després d’anys proposant un projecte per al castell, González avança que preparen una bateria d’accions per pressionar l’Ajuntament –el propietari del castell des del 2018, quan el govern anterior el va adquirir–.
L’associació cultural per la conservació del Castell de Can Feu preveu fer una concentració en el ple municipal del pròxim novembre, reactivar la recollida de signatures de suport a la rehabilitació del castell –es va començar el 2015 i en tenen prop de 3.000–, i publicar un manifest per sumar adhesions d’entitats. En tot cas, i sempre propositiu, emplaça l’Ajuntament a trobar una sortida digna per a aquest edifici històric.
Pendents del passeig i dels jardins
A part del castell, hi ha altres elements que giren al seu voltant que estan per redefinir. En primer lloc hi ha el passeig que va néixer gràcies al soterrament de les vies dels FGC realitzat pel govern anterior i que va passar en mans de l’actual en el canvi de mandat. El mes de juliol de l’any passat, el procés d’adjudicació del projecte per urbanitzar el passeig va quedar aturat pel recurs d’un dels sis concursants en contra del veredicte del jurat. En el recurs, assenyalaven un defecte de forma, ja que el projecte guanyador no preservava l’anonimat. Posteriorment, el passat mes de desembre, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va estimar el recurs i va obligar a refer el procés d’adjudicació, adjudicat inicialment al despatx sabadellenc EFA Arquitectes.
D’altra banda, sobre la taula també hi ha el projecte per recuperar els jardins que envoltaven el castell. Es tracta d’una de les propostes guanyadores del procés participatiu Construint Ciutat 2019, pel qual l’Ajuntament s’havia compromès a destinar 100.000 euros a recuperar aquest jardí romàntic original del segle XIX. La intenció amb els diferents projectes implica donar una nova mirada en aquest espai singular de la ciutat.
