Ciutat

25 canvis socials que han vingut per quedar-se (en el món post-Covid)

Estampes que es mantindran, com ara no encaixar mans, fer turisme per la comarca i l’ús fix de la mascareta / LLUÍS FRANCO

Arribarà un dia al llarg d’aquest 2021 –o almenys així ho esperem– en què la crisi sanitària estigui en vies de resolució. En el qual la població vacunada arribi a ser el 70% o el 80% i gairebé puguem fer vida normal. Però quan arribi aquest dia, com ens comportarem? Probablement, molts dels canvis de comportament que hem fet durant el 2020 siguin tendències que han vingut per quedar-se. Un dels exemples més evidents i que susciten més consens és el teletreball. Ara bé, també presenta reptes com l’equilibri entre treballar des de casa i poder fer algunes reunions presencials, a banda del risc d’eliminar la connexió emocional amb els companys/es de feina. Altres canvis que inicialment es van assumir, però, desapareixeran: portar guants de plàstic, les mampares als restaurants, les compres compulsives davant la por… I no només mesures higièniques, també n’hi ha de socials. I es mantindran: més vida virtual, la marxa a entorns rurals i la fi dels dos petons. També s’espera un esclat de la conflictivitat social.

1. Augment del vot per correu?

Es preveu que el percentatge de vot per correu s’elevi considerablement, especialment en les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. Però que un 10 o 15% de la població s’acostumi a votar per correu podria ser una tendència fins i tot en el futur, acabada la pandèmia.

2. Anar a viure a una urbanització dels afores de la ciutat?

Una tendència a curt i mitjà termini: l’augment de venda d’habitatges a pobles propers de les ciutats (com podria ser Castellar o Sant Llorenç Savall), i a les seves zones periurbanes (com podria ser a La Salut). Es preveu la construcció de noves urbanitzacions al rodal de les ciutats, així com l’extensió de la idea de la Ciutat Jardí. Això es deu a la voluntat de viure en espais propers a la natura, teòricament menys proclius a contagis de Covid.

Camí de Sant Llorenç Savall, el turisme comarcal / LLUÍS FRANCO

3. Reomplirem la Catalunya buida (una mica)?

També pot afavorir, a llarg termini, una reversió de la tendència al despoblament rural al Vallès Occidental i del conjunt de Catalunya. La consolidació del teletreball també pot significar una oportunitat per promoure patrons d’assentament en zones rurals (canvi de residència de ciutats cap a pobles) o per redistribuir la població i afavorir nuclis mitjans.

4. Seguirem portant mascareta puntualment, com a l’hivern?

Tot i que odiem les mascaretes, és evident que les portarem bastants més mesos. Hi ha veus, fins i tot, que diuen que es quedaran per sempre. Almenys en algunes situacions. Sens dubte, un dels beneficis col·laterals de la mascareta ha estat el mínim contagi de grip d’aquest hivern, fins i tot quasi de constipats. Per tant, no és descartable que la gent gran, col·lectius vulnerables o senzillament le persones tendents a constipar-se passin ara a fer servir la mascareta –de manera puntual– en els pics d’hivern.

Mascaretes, també per la grip? / LLUÍS FRANCO

5. Els cuiners ja no es trauran mai la mascareta?

Fins ara portaven guants, sí. Però no és descartable que, a partir d’ara, a l’hostaleria (tant cuina com servei de taula) es porti mascareta com a símbol de prevenció en salut. També pot ser que treballadors i treballadores les portin als seus llocs de feina, com a mesures d’autoprotecció laboral.

6. Ens rentarem les mans sovint?

L’hàbit es quedarà molt temps, almenys en algunes persones. En general, es dona per fet que hem desenvolupat una certa hipocondria sanitària.

7. Ja no tornarem als dos petons de presentació?

Les dones es negaran a tornar als dos petons en les presentacions en l’àmbit laboral, donada la incomoditat que els produeix a moltes rebre petons per part d’homes desconeguts en l’àmbit laboral, tal com ve alertant des de fa mesos la sabadellenca Georgina Monge, tècnica d’Igualtat a l’Ajuntament de Barcelona.

8. Farem cua ordenada (també a la Renfe)?

Com si fóssim a Anglaterra. Evitarem les aglomeracions. Encara es veu a estampes com a les escales mecàniques de la Renfe o els Ferrocarrils, en què es manté la distància entre persones.

9. Deixarem les sabates al replà de casa?

O just a l’entrada. Per no entrar-hi la brutícia que acumulen les soles de les sabates. Així es fa en diversos països europeus.

Sabates al replà de casa / LLUÍS FRANCO

10. Farem més excursions a casa nostra?

El confinament municipal ha portat a un coneixement més profund de l’entorn natural, com la llera del riu Ripoll i el rodal de Sabadell.

11. Com seran les Festes majors del 2021?

Com lligar, ballar, ajuntar-se? El guitarrista flamenc Miguel Moreno, resident a Barberà, mira enrere i reflexiona: “A mesura que s’afeblia la dictadura a Espanya, la societat es va despullar dels seus prejudicis i va sortir al carrer desbocat, iniciant una època de destape, drogues i orgies per onsevulla. Crec que continuem tenint aquesta doble moral. Així que una vegada ens deixin anar, hi haurà una Babilònia global…”, assegura. D’aquí que les festes majors de l’estiu del 201 puguin ser de desbocament.

12. Els estudiants voldran recuperar el temps perdut?

Hauran perdut un temps bonic, fet pel qual el jovent d’instituts i els i les universitàries (i tothom en un moment vital similar, vaja) el voldran recuperar. De quina manera?

Activistes de la Comissió de Festes Populars de Sabadell (CFPS), amb mascaretes, en els dies previs a la Festa Major del 2020 / VICTÒRIA ROVIRA

13. Les consultes al metge, per Zoom?

Les consultes virtuals que va imposar el confinament, juntament amb el maneig d’aplicacions per testar símptomes que monitoren paràmetres relacionats amb la salut, estan a l’ordre del dia des d’aleshores. Perquè tot i que la salut digital no era un concepte totalment nou per a la societat quan va aparèixer la Covid-19, fins aleshores no vam començar.

14. Medicalització de la vida?

Diferents veus apunten la seva preocupació per com s’ha instaurat d’una forma molt natural la medicalització de la vida i de les cures. I com s’han perdut drets sobre la salut de cadascú. “No ho dic des del punt de vista antivacunes, sinó perquè s’han vulnerat drets a les dones embarassades, les que han parit i el postpart”, expliquen.

15. Minvaran les visites postpart a l’hospital?

En la mateixa línia, altres veus asseguren que un canvi que es mantindrà és prohibir o limitar les visites als nadons acabats de néixer als hospitals, tot afegint que no tenir visites pot ser fantàstic. Algunes metgesses i infermeres comenten que podria consolidar-se.

Vinyeta distòpica de Roger Vidal per la revista Paper de Ceba / DS

16. Soparem a l’europea?

El cuiner Xavier Perich espera que vingui de la mà d’un canvi en els horaris en què la gent freqüenta els restaurants. “Espero i desitjo que tothom vagi més d’hora a sopar”, diu. “O sigui, que ningú es presenti a les 22.55 h a sopar quan els locals tanquin cuina a les 23 h”.

17. Disminuirà la vida nocturna?

Sembla contradictori amb els punts 11 i 12, però potser són compatibles per fragments de població. Tal com va dir el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, sembla que el toc de queda va per llarg. Malgrat que només durés sis mesos i s’acabés abans d’estiu (quan la vacunació estigui prou avançada), no es descarta que hàgim passat tants mesos així que hàgim interioritzat mentalment el confinament. No vol dir que tothom avanci els seus horaris, però potser sí que algunes persones deixen de ser nocturnes. El fet d’haver provat a la força horaris més matiners i el plaer de quedar-se al sofà un divendres a la nit pot ajudar que la vida de bars i restauració nocturna disminueixi.

18. Serem més cuinetes i farem més sopars a casa?

Durant el confinament vam cuinar més que mai i ens ha agradat provar nous plats, potser influïts per programes com Joc de Cartes i Masterchef. Hem fet pa, brioixeria i pastissos. Hem comprat carns nobles al mercat (aprofitant que estaven més barates, perquè els restaurants no les gastaven), com xuletó basc i la carn angus. I hem convidat els amics i amigues a sopar a casa. Sens dubte, aquesta tendència seguirà.

Dibuix de l’artista valencià Soma / DS

19. Esclatarà la conflictivitat social quan acabin els ERTOs?

Al llarg del 2021, hi haurà un moment en què l’Estat deixarà de pagar els ERTOs als treballadors afectats. Les empreses podran llavors efectuar acomiadaments (o fer-ho a partir dels 6 mesos, si es manté la clàusula del Ministeri de Treball). La possibilitat d’acomiadaments massius podria portar protestes socials.

20. Com valorarem el 15-M, en el seu 10è aniversari?

Aquest 15 de maig es compleixen deu anys del fenomen 15-M (així com les primaveres àrabs i de l’Occupy Wall Street). Politòlegs i periodistes inundaran els mitjans de comunicació amb anàlisis sobre què ha aconseguit el moviment.

21. El desig independentista, obligat a una pausa?

Mentre duri la crisi sanitària, la idea d’independència sembla que hauria de passar a un segon pla. Aquesta és una idea que s’ha sentit cíclicament (tot i que no gaire), tot exposant que en aquests moments de crisi cal centrar-se en la pandèmia i que basar el discurs en la independència sembla menys justificat.

Manifestació estàtica l’11-S del 2020 / DS

22. No es podran fer grans manifestacions l’11 de setembre?

Un dels termòmetres per a aquest impasse indepe serà tant les eleccions com la Diada de l’Onze de Setembre, en què es podria tornar a repetir l’esquema del 2020 (ja amb Covid): unes petites concentracions estàtiques (i amb distància entre persones) com a forma simbòlica de protesta en nom de la col·lectivitat. En tot cas, serà vàlid per a qualsevol gran aglomeració de persones.

23. Més diners per ciberseguretat?

Segons dades del Global Digital Trust Insights, el de les empreses nord-americanes planegen augmentar els seus pressupostos en seguretat cibernètica el 2021. Hi contribueix el procés de digitalització de les empreses, que es converteix en una nova vulnerabilitat de ciberatac.

24. Bicicletes a l’alça?

Parafrasejant la pel·lícula de Jaime Chávarri, les bicicletes són per tot l’any. AIxò és el que sembla que propicia la crisi sanitària. El fet que aquest Nadal s’hagin acabat els estocs de bicicletes a diferents establiments de la cadena Decathlon és molt significativa.

25. “Però que fan sense mascareta?”

El xoc cultural també ens afecta en el nostre consum de ficcions audiovisuals. Heu anat al cinema o heu vist una pel·lícula, recentment, i us ha sorprès que els protagonistes estiguessin sense mascareta? O que els actors estiguessin massa a prop? O que es fessin dos petons? Potser heu vist imatges de concerts o escenes de festa i us ha fet una nostàlgica enveja? És el xoc simbòlic i cultural que ens assalta quan veiem escenes de l’anterior normalitat.

Comentaris
To Top