Opinió

Fusió per dissolució

Aquesta darrera setmana el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, acompanyat del seu homònim de l’Oriental, manifestava que de la fusió de les dues comarques administratives del Vallès, res de res. La contundència de les declaracions delataven certa impotència per explicar els motius pels quals no era oportú la fusió dels dos Consells Comarcals. És cert que parlar de fusió sense un projecte reflexionat és del tot gratuït. Ara bé, el que potser ens convé és la dissolució dels Consells Comarcals per constituir una nova governança al servei de la ciutadania del Vallès, des del Llobregat a la Tordera. Una organització més pensada en clau metropolitana i col·laborativa, i no tant amb el model de les comarques del segle passat.

Aquestes declaracions del president del Consell Comarcal del Vallès Occidental es produïen en el marc d’un consell d’alcaldes i alcaldesses de l’Occidental on precisament es presentava l’estudi “Les oportunitats de desenvolupar polítiques conjuntes al territori dels Vallesos” encarregat per la Diputació de Barcelona i realitzat per l’Institut Cerdà. Dubto que el president del Consell Comarcal del Vallès Oriental comparteixi aquesta vehemència en la defensa numantina de l’administració comarcal del Vallès.

A banda d’aquests afers interns, s’ha de celebrar l’existència del treball de l’Institut Cerdà i la proposta del consell d’alcaldesses i alcaldes del Vallès Occidental d’establir un acord estratègic amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental per treballar plegats. Aquest acord permetrà debatre i aprofundir en els temes que siguin d’interès comú amb perspectiva de Vallès. Aquest, sens dubte, és un pas necessari, però insuficient per evitar el tracte de perifèria que es dispensa al Vallès des de la metròpoli barcelonina. A partir de fermar aquestes relacions quotidianes entre les ciutats i viles del Vallès s’ha d’esperar un nou marc competencial i administratiu que doni resposta a les necessitats i el benestar dels vallesans.

En aquest context, paga la pena desterrar l’expressió “vallesos” per referir-se al territori del Vallès. Una cosa és dir que hi ha tants vallesos com persones i un altra cosa és confondre el Vallès com la suma d’espais delimitats per fronteres administratives i cocapitals de dubtosa coherència política i social. Avui, el Vallès és una bioregió vertebrada per rius i rieres que han condicionat, des de fa segles, els assentaments humans ubicats a la plana agrícola delimitada per les serralades forestals del litoral i prelitoral mediterrani.

En l’àmbit metropolità la funció dels Consells Comarcals s’ha vist, segurament des dels seus inicis, superada per la realitat d’aquests territoris. El que ha estat útil en determinats indrets del territori no ho ha estat en el metropolità. Això en cap cas s’ha de confondre amb la professionalitat dels equips tècnics que els fan rutllar. Els debats de poder i contrapoder dels anys vuitanta amb la CMB (Corporació Metropolitana de Barcelona) liderats pels socialistes i convergents varen comportar certa irracionalitat a l’organització territorial metropolitana. I el Vallès en va ser un dels damnificats. Avui el Vallès requereix una estructura d’organització i serveis de caràcter metropolità tal com gaudeix Barcelona amb la seva Àrea Metropolitana de Barcelona. Sense aquesta estructura pròpia i reconeguda difícilment trobarà el seu encaix. Una opció útil pels vallesans i la resta del país que s’espera que els càrrecs electes també s’esmercin per aconseguir-ho.
El Vallès requereix una estructura d’organització i serveis de caràcter metropolità tal com gaudeix Barcelona amb la seva Àrea Metropolitana.

Comentaris
To Top