Opinió

La Salut

La serra de Sant Iscle o de la Salut on s’aixequen l’ermita de Sant Nicolau, i el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu patrona de Sabadell i de la diòcesi de Terrassa, ha estat des de temps ancestrals punt de trobada. Ho posen de relleu les restes arqueològiques que allí hi han estat trobades. El que fou eminent paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont i Pairó va fer-hi excavacions, i arran les troballes va concloure que feia més de 9 milions d’anys, molt abans que l’home aparegués damunt la terra, “els terrenys de la serra de la Salut foren la llar d’estranyes faunes”. El també eminent filòsof i historiador sabadellenc Miquel Carreras, a “Elements d’història de Sabadell” ens recorda que a la serra de la Salut hi va haver una vila romana, de la qual se n’ha rescatat un paviment de mosaic amb la representació del déu Neptú que es conserva al Museu d’Història de la Ciutat.
Carreras explica a més que aquesta vila romana s’edificà damunt les runes d’un anterior establiment ibèric que va ser el que possiblement havia adoptat el nom d’Arraona, topònim que amb l’arribada dels romans es transformà en l’Arragonem que figura grafiat en un dels vasos Apol·linars (segle I o II) que relacionen les estacions (indrets poblats) que es podien trobar al llarg de la Via Aurèlia que des de Roma conduïa fins a Cadis.
Més tard, en el primer quart del segle XIV, apareix documentada l’existència de l’ermita de Sant Iscle i de Santa Victòria que amb el pas dels anys havia d’esdevenir lloc de pelegrinatge i també morberia on s’hi acollien malalts. Va ser a finals del segle XVII que el Consell de la Vila de Sabadell es decidia a instaurar una festa de caràcter religiós sota el nom d’Aplec de la Mare de Déu de La Salut de Sant Iscle; festa que girava entorn una processó que no devia fer més que consolidar el pelegrinatge que des de la vila es feia a La Salut. El metge i cronista sabadellenc, Antoni Bosch i Cardellach, en els annals de la Vila corresponents a les darreries del segle XVIII hi fa diverses referències. Amb tots aquests antecedents és fàcil concloure que la serra de la Salut ha tingut al llarg dels segles una alta activitat.
I de la mateixa manera que la serra de la Salut ha estat punt d’atracció i de trobada en funció de cada moment històric, des que es té notícia documentada de l’Aplec, aquesta manifestació popular ha anat evolucionant, adaptant-se en cada circumstància als signes dels temps. D’aquesta manera la festa, al llarg dels més de tres segles d’història que ja té al darrere, ha anat presentant diferents vessants i tradicions en les quals el sentit religiós originari de l’Aplec s’ha anat barrejant amb el sentiment popular i profà.
Tot això s’explica en l’exposició que amb motiu de l’Aplec de La Salut d’enguany s’ha obert i s’exhibeix des de fa una setmana a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach. Exposició que aprofita l’avinentesa de donar a conèixer una part dels fons dipositats en aquesta institució sabadellenca relacionats amb el Santuari i amb l’Aplec de La Salut, per donar més detalls quant a l’evolució que aquest indret sabadellenc tan singular ha sofert al llarg del temps. La mostra, que ha estat coordinada i comissariada per Maria Marín, es veu enriquida a més amb documents i peces cedides per entitats i institucions sabadellenques, tals com –d’entre altres-- l’Arxiu Històric, el Museu d’Història, el Museu del Gas, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i el Santuari de la Mare de Déu de La Salut.
És així com “L’Aplec de La Salut en els fons de la Fundació Bosch i Cardellach” és una exposició de la qual se’n fa recomanable la visita per part de tothom, però molt especialment per part d’aquelles persones interessades en saber quelcom més en relació a un indret tan nostre com ho és la Salut, i una de les festes locals que compten amb més anys d’història i tradició.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top