Oci i cultura

I en sortir, era ple de badabadocs…

Vorejar els castell de Can Feu és una de les passejades habituals aquests dies / VICTÒRIA ROVIRA

El confinament ens ha fet prendre consciència d’infinitat de detalls: el cant dels ocells, quan els cotxes van callar, la veïna del segon, quan el balcó era l’única sortida… I des de fa 10 dies, hem constatat com la primavera havia esclatat sense quasi adonar-nos-en. Reclosos a les llars, no va ser fins a les famoses franges horàries que vam poder sortir a passejar. I intuïtivament, tothom va anar a buscar espais verds: la llera del riu Ripoll, el rodal de Sabadell, Castellarnau, el Castell de Can Feu

Fins i tot hi ha hagut aglomeracions. “Sembla la Rambla”, ha pensat tothom. Però més enllà d’algunes imatges de poc civisme sanitari, els camps que envolten Sabadell s’han convertit en l’antídot psicològic a l’angoixa de la reclusió. Com deia el treballador social i mediador Artur Roman, “des dels primats que mirem cap al front, que necessitem l’horitzó”. En termes antropològics, una urgència vital: necessitàvem el camp. I qui ha anat a buscar el verd, també s’ha trobat dos colors més: el groc de les ginestes i el vermell dels badabadocs. Una flor amb infinitat de geosinònims: a Sabadell en diem badabadocs, mentre que a Terrassa són paparoles. Quequerequecs al Tarragonès. Gaigallarets a la Garrotxa. En català estàndard, se’n diuen roselles. I també hi ha qui faci servir el castellanisme amapoles.

Camp de badabadocs, a l’entorn de Can Feu / VICTÒRIA ROVIRA

Twitter en va ple

Es diguin com es diguin, els camps al voltant del Castell de Can Feu en són plens. Ho han constatat sabadellencs com Salut Vila i Ros, que ha compartit fotografies aquests dies a les xarxes socials: “Segurament, la flor amb més noms diferents”. També n’han deixat constància fotogràfica l’escriptora Montse Barderi, el periodista Roger Benet i la gestora cultural Núria Brugués, qui apuntava que només veure-les li permet “respirar”. Així mateix, la filòloga Elisabet Palomés ja avançava que el primer que faria en el desconfinament era anar al rodal a veure els camps florits. I el bibliotecari Enric Pineda afegia una curiositat; en esperanto (del qual n’és aficionat) se’n diu papavetoj.

Badabadocs i ginesta són les flors més retratades en el passeig que permet la Fase 0

També s’ha tenyit de vermell el Parc Catalunya, demostrant que la natura brolla entre el ciment de la ciutat. Però és a la vora del riu Ripoll on trobareu els camps més frondosos.

Si hi aneu a passejar, una proposta per a la playlist pròpia. El tema Flor de primavera, que cantava Joan Garriga, amb La Troba Kung-Fú. “La més vella de tot l’any”. I afegeix: “Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós, canta la flor i ensenya el seu tresor”. Però això ja són contrades de l’Oriental. Aquesta flor tan nostrada ha donat nom a grups com El Belda i el Conjunt Badabadoc, de l’acordionista sabadellenc Carles Belda.

Publicitat
Comentaris
To Top